dijous, 7 de febrer de 2013

duatló per equips del Prat

El cap de setmana ja passat ha estat d'allò més intens, ja que el dissabte a la tarda va tocar patir de veritat i el diumenge va ser el dia de patiment descafeïnat.
Doncs això, el dissabte vàrem realitzar una d'aquelles competicions que més agraden, el duatló per equips, que tot i que són de les que més agraden també és una d'aquelles competicions a les que hom se n'adona del que és el "patiment" físic de veritat.
Les sensacions no eren bones des del bon inici de la jornada i la setmana va ser un tant estranya a nivell d'entrenaments, però no valien excuses. Així doncs, un cop fet l'escalfament i comentada la tàctica de cursa amb els components de l'equip ens vàrem plantar a la línia de sortida.
L'inici va ser progressiu, però va arribar un moment ( inici de la 3a de les 4 voltes) que per part meva ja no s'hi podia treure més suc, anava al meu màxim de velocitat sobre les cames. Era moment de fer valer el treball mental per estirar al màxim el bon ritme que havíem agafat.
Un cop finalitzat el primer sector, érem conscients que el parcial havia estat bo, però les diferències en aquest tipus de competicions es marquen al segment de bici.
Jo, exhaust del córrer em vaig limitar a seguir roda de l'equip, amb moltes dificultats a l'inici (1a meitat de la 1a de les 4 voltes), i amb certa comoditat un cop finalitzada la primera volta d'infart que va marcar en Torrades.
La tàctica era anar a roda i poder fer un segon segment de córrer el més ràpid possible, en especial en la meva persona, ja que era jo el més lent dels 4 components que formàvem l'equip.
Finalitzada la bici, el segon córrer es va iniciar al màxim, tenint fins hi tot bones sensacions, després de "descansar" i aconseguir baixar de 165 ppm al segment de bici, però la segona ui última volta de córrer es va fer quelcom més dura i exigent, tant a nivell físic com mental.
Cal dir però que la motivació intrínseca afegida a la dels companys d'equip fan que hom s'esforci al màxim per poder assolir el millor resultat en comú.
Finalment, una primera posició al Campionat de Catalunya de Duatló per Equips, essent un dels components que han puntuat (després de la caiguda al segment de bici de l'any passat), transforma la duresa de la prova en quelcom més agradable i satisfactori.