Ahir al matí vàrem participar a la Sant Silvestre de Canovelles. Eren les 11 tocades quan es va donar el tret de sortida a una de les curses que sempre agrada fer, la Sant Silvestre, sigui on sigui del territori.
Aquest any, entre unes coses i altres, la decisió d'anar a Canovelles era per fugir de les masses que participen a les curses més conegudes. Una decisió ben presa i que demostra que no cal anar a cercar el conegut i massificat per trobar allò que hom busca.
El matí es presentava fred, però calorós al mateix temps per la companyia. Un cop fet l'escalfament i al punt de sortida l'inici de la cursa en si va ser còmode.
De bon principi es va fer un grup de 7 corredors al capdavant, que amb actitud arriscada vaig optar d'atrapar. Així doncs em vaig veure al grup capdavanter de 8 corredors ben bé del km 1 al km 3 aproximadament. Tot això a un ritme de 3'20" i amb unes pulsacions que sorprenentment no pujaven de 170.
Com era d'esperar, un cop tothom al seu lloc, un canvi de ritme dels qui al final van disputar la cursa va fer que el grup quedés en 4, i que evidentment jo no hi estigués.
Així que des del canvi de ritme al final, la situació va ser que el grup de 4 de mica en mica s'allunyava, un 5è corredor corria en solitari i dos corredors els tenia en tot moment a la vista.
Les sensacions no van ser bones, cosa lògica tenint en compte el ritme al que vàrem iniciar la cursa i el ritme mitjà de la cursa, després de no treballar específicament la cursa a peu per a distàncies curtes.
Tot i això, el final de la cursa va ésser prou bo com per poder estar del tot satisfet de la marca final realitzada en uns 10 km on hi havia canvis de direcció, canvis de terreny i canvis de desnivell prou acusats com per trencar el ritme a qualsevol.
35'24" és una marca del tot acceptable, i el millor de tot, ni molt menys la millor d'aquest 2013.
Avui per començar l'any tal i com vàrem acabar el passat 2012, una sortideta de gairebé 100 km d'allò més transcendentals.