Remences 2011 ja forma part del passat, però serà present en el present i en el futur per la bona experiència que ha estat. Això és un bon objectiu final de tota activitat, que en el meu cas és la pràctica esportiva, que hom determina realitzar en el transcurs del seu estar.
Després d'un esmorzar estàndard, com ja vàrem planificar la nit anterior, vàrem anar a agafar una bona posició de sortida. El motiu era el fet de no tenir gaires problemes a l'inici de la mateixa tal i com va passar l'any passat, que en determinats moments l'aglomeració era tanta que no es podia anar al ritme desitjat.
Ho vàrem aconseguir! Ja que a les 7:10 del matí ja estàvem a segona fila i preparats. Aquells minuts d'espera però també van ser una bona experiència i no van ser gens pesats.
Tal i com anaven passant els minuts l'ambient s'anava escalfant fins al petard final que indicava l'inici de la cursa.
L'inici va ser fàcil, per la bona col.locació a la sortida, però el transcurs dels primers kms no ho van ser tant, ja que tot i anar a una velocitat exagerada, el fet d'anar integrat en un grup tant nombrós fa que en tot moment estiguis a l'aguait de possibles incidències.
En una d'aquestes incidències vaig ser el protagonista, una enganxada i quasi vaig a terra, però no se com vaig poder reincorporar-me i seguir la marxa.
Sorpresa! Un cop sobre la bici el manillar estava quelcom torçat respecte a la direcció de la roda.Tot i aquest inconvenient vaig poder seguir i finalitzar "sense" problemes.
Vaig dubtar en el fet de parar per intentar arreglar la direcció, però no vaig trobar el moment ni vaig tenir la certesa de que pogués fer-ho al moment, per tant van ser uns 90 kms de cilcoturista diferents, jeje.
A nivell de sensacions puc dir que van ser bones i que a les pujades tenia el ritme que em permetia anar avançant a gent de forma continua.
L'inici de la primera ascensió va ser ràpida i ja es van fer diferent grups. La baixada la vaig fer amb precaució i al pla, entre port port va altar la primera sorpresa; el grup en que anava va agafar el grup capdavanter.
Així vàrem arribar a l'inici del segon port, on de mica en mica, com en el primer port, vaig anar avançant gent fins que vaig quedar-me en un grup. L'inici del port, més dur va passar ràpid i la segona pujada, més planera va ser còmode pel fet d'anar a roda.
Al final, després de la baixada prudent i del pla arribo amb un temps de 2 h 40' i pico, a la 30a. posició.
En termes generals puc dir que ha estat una "cursa" divertida, amb bones sensacions i amb el regust de no haver fet la llarga, que que els 95 kms se m'han fet quelcom curts.
Una cosa que no s'ha de deixar passar per alt, és la bona organització de la cursa i la cura que aquesta pel participant.
Un brindis!