dimarts, 29 d’abril del 2008

camins nous

Al contrari d'ahir dilluns, avui ha estat una sortida encapçalada en tot moment per un Sol esplèndit. L'Èric i jo hem sortit a explorar nous camins que ens han portat a descobrir uns paratges nous, que venint de ciutat, semblen paradisíacs.
Hem fet un recorregut mixte d'anada i tornada amb diferents desnivells i una volta per allargar una mica la temporalitat de l'entrenament.
El resultat ha estat la descoberta de camins i més camins que són d'agrair recórrer, sobre tot, quan estàs acostumat a córrer pels carrers de la ciutat.
Al final han sortit 70' de trote cómode que han passat amb molta celeritat.

arc de Sant Martí

Dilluns 19:30, com ja tenia ganes de fer, hem sortit a córrer una bona colla, la colla de la marató (en Josep M, l'Enric), la Susana, la Sandra, en Miquel A, l'Albert i jo. Puntualment a l'hora de començar a córrer, també a començat a ploure.
Ha estat una pluja que no ha molestat en cap moment el transcurs de l'hora que hem estat correns. Tot al contrari, gràcies a ella (la pluja) i al Sol del vespre, hem pogut gaudir d'una manera molt especial el recorregut que acostumem a realitzar vora el mar, trepitjant tota la façana marítima de Barcelona.
El motiu d'aquest fet ha estat la presència monumental de l'arc de Sant Martí amb tota la seva magnitud i amb tota la seva lluentor. Fabulós, fantàstic, impresionant, únic... No només ha estat l'arc de Sant Martí, sino que una mica més gran, també apareixia un segon arc de Sant Martí. Ha estat una d'aquelles coses que un veu molt poques vegades a la vida i que fa sentir la bellesa de la naturalesa i fenómens meteorològics en tota la seva plenitud.
Les cames corrien endevant, en canvi, el cap mirava cap al mar, allà on reposaven els arcs. Una altra vegada ho repetiré, ha estàt una experiència entrenyable.
A nivell d'entrenament ha estat una hora a ritme cómode apretant una mica més al final, per l'eufòria que porta estar en bona forma física.

sortida anecdòtica 2a. part

... quedem en Jaume l'Elena i jo per a fer la sortida de sempre. El dia es presenta assoleiat, la temperatura es bona i els ànims estan a un bon nivell. Com sempre passem Badalona parlant una mica de tot, fins que arribem a la carretera passat Montgat. És a partir d'aquest punt on en Jaume es posa al capdavant i comencem a rodar a un bon ritme, tot i que tenim l'aire una mica en contra. Passats uns minuts, avancem a un grup força nombrós de ciclistes. Com acostuma a passar, es posen a roda i després d'un parell de minuts ens avancen. És hora d'esbarjo per en Jaume, que s'ho passa d'allò més bé amb una mica de picaresca, mentrestant, l'Elena i jo ens mantenim una mica al marge, això si, gaudint de l' "espectacle".
Després d'una bona colla de kms, avancem el grup, trencat per totes parts, definitivament. Llavors és l'hora de fer mitja volta a la rotonda que hi ha passat Sant Andreu de Llevaneres. Aire a favor i a gaudir del bon dia!
Com ja ho haviem comentat prèviament, hem fet uns 12 kms extres respecte a la sortida clàssica dels diumenges, deixant la N-II de costat i agafant la carretera que va fins a Argentona, fent l'anada i la tornada. És a la tornada quan agafo aigua del portabidons del darrere i "crack", trencat! sort que he recuperat les peces. Al final, uns 80 kms cómodes i disfrutant d'allò més del dia esplènit que ha fet.

Ver mapa más grande

diumenge, 27 d’abril del 2008

sortida anecdòtica 1a. part

Després de poques hores de son, el despertador ha sonat i ràpid ja m'he posat la roba de batalla per fer una sortida de primavera, és a dir, ensenyant cames i amb poca roba sota el maillot llarg.
Ho tenia tot posat, sabatilles, casc, guants... només em faltava la bici. Doncs tant fàcil com treure-la de l'habitació i ... "joer" la roda fluixa, desinflada. Després d'una falsa alarma, l'he inflat, i apa, a probar sort.
...

dijous, 24 d’abril del 2008

matí: 800m, tarda: 55 minuts

Tal i com ja vaig dir el dimarts, avui dijous he realitzat un 800 tipus test. L'he realitzat al matí, en una bona hora i en unes condicions meteòrològiques bones. Externament tot estava bé, però internament, les sensacions no eren bones. Aquestes males sensacions les he contrarestat, però, amb un bon calentament amb trote suau, rectes progressives i uns bons estiraments (30' de calentament, entre unes coses i altres).
Quan ha arribat el moment de la sortida, ja estava mentalitzat de la tàctica a seguir. Tenia previst passar el 200 a 33" el 400 a 1'06" i després fer una reestructuració i avaluar les sensacions per pendre una determinació o una altra. Al final, com acostuma a passar, la teoria i la pràctica no ha estat la mateixa. El primer 200 ha sortit en 31" llargs, el 400 ha sortit en 1'05" llargs i al final la marca ha estat de 2'12". Les sensacions al final, de forma global, han estat bones, ja que el primer 200 ha sortit sol, el 400 ha estat per controlar el ritme, i després ja he anat a sensacions, apretant una mica als últims 100 metres. En definitiva: satisfacció.
A la tarda, com hem quedat amb en Manel a primera hora del matí, hem sortit a rodar per camins amb desnivells. Sorprés m'he quedat quan he començat a córrer, ja que no tenia gens carregades les cames, al contrari, les tenia fresques i ràpides. Evidentment, ràpides de la sessió de 800 del matí. Com cada vegada que sortim a rodar pels camins, els minuts han passat d'allò més ràpid, fent els 55' de trote cómode sense adonar-nos. Després uns estiraments i llestos.

dimarts, 22 d’abril del 2008

poca cosa

Seré breu, avui ha estat un entrenament breu, tal i com faré el comentari.
Hem calentat uns 25 minuts, i després 4 x 200 a 31". Per finalitzar hem rodat 10' trote molt suau. Ha estat un entrenament enfocat per poder fer el dijous un 800 en condicions. Les sensacions no han estat gaire bones, suposo que resultat del cansament de tot el dia. De cara al dijous, espero fer 2'14"-15" al 800 que ja he comentat. No les tinc totes per poder assolir aquesta marca, però si em llevo amb bon peu i amb les cames fresques, el temps no és impossible.
Demà inicialment no tinc pensat fer res, però no estaria malament fer alguna cosa per refrescar les cames de cara al dijous. Ja veurem.

diumenge, 20 d’abril del 2008

ds:gim; dg:gaudint de la bici

Ja al migdia, el dissabte vaig anar una estona al gim per fer el que acostumo a fer-hi. Una mica de tonificació intentant treballar de forma global i completa.
Avui diumenge. Entrenament de bici, com els altres diumenges que he sortit amb la bici, però avui ha passat més ràpid. La raó no la se, però tan com hi ha dies que l'entrenament es fa feixuc, hi ha dies que l'entrenament passa ràpid, com ha estat el cas d'avui.
A les 8:00 missatge a en Jaume, "què fem?". El dia no pintava gaire bé pel que fa a la meteorologia. Una trucada i ens posem d'acord per sortir. A les 8:30 sortiem, En Jaume, l'Elena i jo del mateix lloc de sempre, per fer el mateix recorregut que acostumem a fer, anada fins passat Caldes d'Estrac i tornada.
Coses a remarcar, només una punxada als primers kms, i una sortida pendent força interessant per a fer tota la muntanya d'entre la Carretera de la Roca i la N-II.

divendres, 18 d’abril del 2008

entre ruixat i ruixat

Entre ruixat i ruixat, aquesta tarda hem pogut fer un rodatge cómode en terreny vairat. En plural, per que hem sortit en Toni en Manel i jo. Hem quedat de bon matí per a córrer, i com a bons companys hem complert. Abans de sortir a córrer, un bon ruixat, i després, també. Hem tingut sort, en la pluja, el que no ha estat tant fàcil ha estat el córrer per camins enfangats i lliscants, cosa que ha fet que de tant en tant tingèssim algun ensurt. Al final 53' de trote cómode. Munits que han passat ràpid pel fet d'anar xerrant. Val a dir que hi havia moments que només parlava en Manel, en Toni i jo no podiem!
De cara a aquest cap de setmana, no dono pistes dels entrenaments que faré, ja que no ho se ni jo. jeje.

dijous, 17 d’abril del 2008

entrenament matiner

Com que per la tarda no m'anava bé córrer, avui ho he fet al matí.
Eren les 07:01 quan he començat a allargar les passes per començar a córrer. Passats uns 3' ja m'he trobat amb en Jordi. Ens hem preguntat que ens tocava i la resposta ha estat la mateixa: rodatge a ritme. Perfecte, ja que en entrenaments d'aquests sempre va bé anar acompanyat d'algú per mantenir el ritme i exigir-te més. De tant en tant, fent un parèntesi, en mig de la conversa, comentàvem que anàvem ràpid; era llavors quan afluixàvem el ritme uns segons, però al moment ja tornàvem a anar a ritme. Per això va bé anar acompanyat en aquests entrenaments.
Al final han estat 50' de rodatge a un ritme de 4'00"-10" durant tota l'estona.

dimarts, 15 d’abril del 2008

unes de 400

De bon principi tenia la idea de fer un entrenament fort el dimarts. Com que avui ho és, l'entrenament ha estat fort. Fort, intens, de calitat, massa fort potser... en definitiva, que ha estat un entrenament que ni jo mateix m'esperava.
Passades les quatre de la tarda el cansament del dia començava a fer acte de presència, "la calor" estava present, i les ganes de córrer no eren precisament en el seu punt àlgid. Són d'aquest dies que si et planteges gaire el anar a córrer o no anar-hi, acabes sense fer res. Passades les sis, tal i com haviem quedat, en Manel i jo hem sortit a fer el calentament. Al matí ja hem comentat que fariem séries de 400. Quantes i a quin ritme, ja ho decidiriem sobre la marxa.
Els vint minuts de calentament han anat bé per despertar-nos una mica i per agafar ganes de fer una mica el "cabra" amb les séries de 400.
En Manel, com a bon corredor que és, abans de les séries ha fet una mica d'estiraments i unes rectes. Jo, mentrestant he començat les séries, sense marcar temps de pas. L'únic que sabiem del cert és el temps de descans, que haviem establert en 1'15", temps suficient, massa potser, per apretar als 400.
Feta la primera série, pitjat el crono, ha sortit a 1'13". El primer sorprés he estat jo mateix, ja que no m'imaginava que podria anar a aquest ritme i trobar-me cómode.
La segona, 1'10", al.lucinant. Personalment, encara més sorprés.
A la tercera ja s'ha afegin en Manel, i hem anat a 1'09".
La quarta l'ha fet ell per davant, 1'12".
La cinquena, m'he posat jo a tirar, sortint una altra vegada a 1'10".
A partir d'aquí, hem decidit que es posaria ell al davant per a mantenir un ritme constant. Dit i fet, amb una puntualitat suïssa, les séries han anat sortint a 1'12".
A la 12a. série ja anava tocat, tot i això, perque era l'última l'he fet una mica més ràpida, a 1'11".
Val a dir que, de forma general, anava amb les cames descansades, ja que ni diumenge ni ahir dilluns vaig fer res. El descans entre séries també el considero suficient, i més tenint en compte els descansos als que estava acostumat.
Mentres jo feia el trote suau, en Manel ha seguit fent les seves séries, ell n'ha fet 14, totes a 1'12" i alguna a 1'11".
Al final rodant junts, el temps total de trote suau ha estat de 15'.
Les conseqüències immediates de l'entrenament, a nivell muscular, com acostuma a passar-me quan treballo a la pista, és tenir els bessons carregats, bé, molt carregats. A nivell fisiològic, les conseqüències no son tant immediates ni tant evidents, només espero que a la pròxima cursa, apareguin en el moment adequat.