dimecres, 7 de setembre de 2011

i Banyoles

Feia setmanes que no hi havia competició de triatló al que estigués apuntat, i el dissabte ens vàrem posar mans a l'obre i vàrem realitzar (en plural, 1000 persones) el triatló de Banyoles, que només pel paratge on es desenvolupa ja val la pena suar i fatigar el cos una mica.
Les expectatives eren les millors que es poden tenir per encarar un esdeveniment com aquest, gaudir i compartir.
Esportivament parlant, a nivell de rendiment no podia exigir ni demanar res de res, ja que el que havia fet fins el moment no eren res més que entrenaments (per dir-ho d'alguna manera) da baixa intensitat, amb un parell d'excepcions, i que feien intuir que no podria exigir-me portar un ritme elevat.
La competició en si va començar fàcil, encara que sembli mentida, i tot el transcurs de la natació va ser d'allò més agradable.
Sense escalfament i sense angoixes, al toc de xiulet vaig començar a nedar, sense cops i sense exhaurir les energies buscant un forat entre la multitud de triatletes pel simple fet que vaig situar-me a l'extrem esquerra la cambra de sortida.
El primer objectiu ja estava assolit, nedar còmode. Poques vegades he nedat tant a gust en un triatló snese cops i 100% al meu ritme. Sabent que estava totalment desplaçat del grup el meu objectiu de llavors era nedar recte cap a la  primera boia. Les circumstàncies van permetre no forçar el ritme, marca-lo jo i intentar mantenir una natació correcte.
Passats els minuts de natació, el desenvolupament de la natació seguia essent el mateix, anar al meu ritme (lent) nedar a gust i tenir les referències ben clares. En el moment d'arribar a la primera boia el grup estava estirat i la meva trajectòria la vaig mantenir quelcom diferent a la de la multitud, així que la dinàmica de la meva natació seguia essent la mateixa.
A la 3a. boia, la del gir, les coses ja van canviar, no pel fet de trobar-me incòmode, sinó per la manca d'entrenament i de ritme competició, fent que el sector es fes llarg. De totes maneres l'objectiu parcial estava assolit i això implicava satisfacció i al mateix temps tranquil-litat.
A partir de la transició la cosa ja va canviar ...