El diumenge vaig fer la cursa de festa major del Poble Nou amb cap objectiu en concret. Motiu que fa que el previ a la cursa, la cursa i el post cursa sigui del tot terapèutic tant a nivell físic i emocional (tot i no necessitar teràpia,eeeeh).
Per l'experiència viscuda, al punt de sortida vàrem estar ben aviat, ben bé una hora abans, per poder agafar el dorsal sense cues i poder anar amb calma. Després d'un escalfament de rodatge "cochinero" em vaig col.locar a segona línia per poder iniciar la cursa sense sorpreses ni entrebancs.
Tot estava a punt menys el circuit, que per unes coses o altres no estava cobert degudament. Això va fer que la sortida es retardés una 20'.
Un cop tothom al seu lloc però, al toc de xiulet, literalment parlant, vàrem iniciar la cursa.
En els primers moments de la cursa vaig regular i vaig poder situar-me en unes posicions còmodes, sense voler anar més endavant del que era capaç físicament. Mentre anaven passant els kms, aquests feien que tothom es posicionés al seu lloc, essent el meu a un segon grup de corredors no gaire definit.
A partir de l'equador de la prova, tant les posicions inicials com la meva estaven definides de forma clara ja que eren força disperses. Tot i això a la segona meitat del recorregut vaig poder avançar a dos corredors que van intentar mantenir el ritme del "grup" capdavanter.
Al final de la cursa, els 2 últims kms, va ser el més complicat, però no agònics, ja que el ritme ja començava a passar factura. Tot i la duresa d'aquest últim sector el ritme va continuar alt i el final va ser relativament còmode i controlat ja que la diferència entre uns corredors i altres va permetre un marge de relaxació.
Al final, una marca de 36'22" satisfà un matí familiar.