últim dia

Avui diumenge podem considerar que és l'últim dia d'entrenament físic on busquem un punt de millora per l'ironman de Zuric.

A partir de demà serà qüestió d'anar afinant cames i càrdio per deixar apunt el sistema musculo-esquelètic i el sistema cario-vascular per intentar encertar el punt de forma òptim per d'aquí tot just una setmana .

Després de l'entrenament llarg de bici d'ahir tot i estar una mica tocat per la calor i per no poder descansar bé durant les nits, les sensacions de mica en mica són més optimistes, ja que l'estat de cansament que portava aquestes últimes setmanes va reduint-se.

Aquesta última setmana també s'han de tenir en compte aspectes com el descans, actiu i passiu, l'alimentació i la regularitat d'aquesta; en especial per no tenir sorpreses inoportunes que proboquin que l'esforç de mesos se'n vagi a norris per detalls no estrictament d'entrenament.

Un detall referent a els aspectes que comentava amb anterioritat no estan estrictament relacionats amb l'entrenament ni el rendiment és el fet que des de la patacada amb la bici fins dimarts vinent no hauré pogut entrenar amb la bici amb la qual competiré a Zuric, el motiu, ni més ni menys que burocràcia poc efectiva de la companyia d'assegurances com eficiència del taller mecànic.

És un detall que esperem no sigui cap inconvenient, ja que confio en que la adaptació a la bici sigui bona i immediata, tal i com ha passat sempre que he començat a entrenar amb ella.

menys d'11 dies

Ara ja toca anar fent una assimilació de tots els kms fets, tant sobre rodes com a peu.

Per tant, els entrenaments ja me'ls plantejo de forma diferent, són més localitzats i el descans és més efectiu i ràpid.

La natació és el que porto més curt, per tant és en aquesta disciplina en la que, sense temor d'excedir-me, he augmentat puntualment els volums d'entrenament per adaptar-me a la distància Ironman i a la intensitat de la velocitat de creuer.

Ara, cap a la piscina a fer uns 4000 m.

14 dies

En 14 dies estarem fent un repte important d'aquesta temporada, que no és més que realitzar l'Ironman de Zuric d'una forma competitiva i sobre tot de forma lúdica i d'esbarjo.

Aquests últims conceptes no sembla que tenen gaire relació amb les hores d'entrenament que arrossego, però val a dir que si l'entrenament ha cobert hores i hores d'aquests últims mesos, no només ha estat per assolir una bona forma física, sinó que també ha estat fruit de la motivació que implica que m'agradi l'esport i que que t'aporta la pràctica de qualsevol activitat física.

Aquests últims dies, l'entrenament ha costat més del previst, ja sigui per la calor o per l'acumulació dels mateixos entrenaments, o per tots dos factors.

Val a dir, que en part tinc ganes de passar aquesta última setmana d'entrenament amb cara i ulls, per poder començar l'última setmana de baixada i de càrrega de piles, per poder estar el diumenge 25 en plenitud de condició física i en especial plena condició anímica, que de ben segur així serà.

imfern sobre rodes

Un imfern és el que he viscut avui sobre rodes.
L'entrenament que ha estat una sortida en bici de 160 kms ha començat com cada dia que faig bici, a les 8 hores em posava en marxa.
A diferència dels altres dies però, la temperatura no era gens agradable i ja a aquesta hora es presumia un dia calorós de veritat.
En definitiva, ha estat una sortida calurosa com poques vegades, potser la més calurosa que he realitzat mai.
Els avituallaments líquids anaven acompanyats d'una autodutxa per refrescar i mullar el cap, braços i cames, ja que la suor no era suficient per mullar ni refrescar per que abans de fer-ho s'evaporava.
Al final però, content d'un entrenament cómode i ben assimilat.

sense novetats

Durant aquests dies no podem destacar res en especial. Els entrenaments es van complint amb algun petit matis, però els kms van sumant i sumant que és el que interessa, sense deixar de banda el treball de ritmes.

Per destacar, això si que ho faré, la calor que esta present en tots els racons del territori, fet que provoca la realització dels entrenaments en unes condicions poc adequades.

A aquestes alçades de la temporada ja estem pensant en passar aquests últims dies d'entrenament exigent per poder encarar la última setmana de forma relaxada, recuperant i assimilant tot el treball realitzat fins el moment per poder gaudir d'allò més el dia de la cursa.

Ai, me n'oblidava, resultat de la patacada amb la bici i el cotxe del dimarts passat, m'he quedat sense poder entrenar amb la Fletxa, espero que el perit sigui ràpid per poder-la arreglar i entrenar còmodament sobre el seu manillar.

dia llarg

Ahir dissabte va ser un dia llarg, no pas per l'avorriment, ni per que vaig estar moltes hores despert, sinó pels entrenaments que vaig realitzar.

De bon matí vaig fer bici, molta bici.

Amb en Lluís vàrem estar, com a mínim jo, descobrint carreteres que no havia trepitjat mai fins a completar uns 140 o 150 kms plegats, fins que vàrem arribar a Riells on ell es va quedar a fer cap de setmana de família. Jo en canvi havia de tornar cap a casa, per tant em quedaven uns 50 kms per poder-me fer la dutxa tant desitjada després de tantes hores sobre la bici i amb calor, en especial al final.

Total, que mirant google maps, ahir van sortir 190 kms amb 6 hores i 25' parades incloses, que van ser unes quantes per anar avituallant.

Les sensacions van ser bones, ja que el ritme en tot moment va ser molt còmode.

Després del dinar i d'un petit descans va era l'hora de treballar a la piscina de manera molt còmoda i amb material auxiliar com aletes, manoples i pull. En definitiva 5500 metres de natació fàcil per fer un dia complert.

Aquest matí una tiradeta de córrer i una mica de piscina per refrescar.

Aquests entrenaments més que per agafar forma, serveixen com antídots a les preocupacions i pors que poden sorgir en aquests últims dies previs a l'Ironman de Zuric referent a la capacitat de fer-lo amb garanties de gaudir-lo. Així doncs, reafirmem que com a mínim estem preparats per que així sigui.

2 dies de descans físic

Una de les conseqüències de la coincidència en l'espai i en el temps de la la meva bici (amb jo pedalant-hi sobre) amb un turisme una mica despistat, va ser el trencament de la tija del seient.

Aquests dos dies als que feia referència en l'anunciat de descans físic, més o menys forçats per l'incident del dimarts, però amb intens treball psicològic han servit per fer una recàrrega energètica i donar una treva al cos per poder afrontar el tram final del camí a Zuric.

Així doncs, avui ja tornem a agafar la normalitat a nivell d'entrenaments per estar en plenitud de condicions en un moments d'entre els moments.

100 km = 60 km + xoc amb turisme

Matemàticament parlant no és correcte, però serveix per explicar el que m'ha passat aquest matí amb la sortida programada de 100 km de bici per la tan agradable N-II pel pas per les poblacions de turisme de "gran calitat" de l'alt Maresme.

Un cop fet el gir a Palafolls, ja de tornada, a Pineda, un vehicle s'ha interposat en el meu camí de forma brusca, amb el resultat d'una caiguda, per part meva amb mínimes conseqüències físiques però amb danys materials importants, però salvables.

La tija trencada, la roda de darrera ben torta i tot un costat ben ratllat.

En fi, més val no lamentar més danys i més lesions i esperem que tot segueixi el seu curs per restablir el que s'ha truncat.

Gràcies a no se qui, només ha estat una petita anècdota que esperem no talli el bon rotllo que portava amb els entrenament.

triatló, quin triatló!

Com era de preveure, el triatló de Puigcerdà va estar passat per aigua.

Els protagonistes d'aquest missatge, son sense dubte els acompanyants. Acompanyants i club de fans (quin remei) com són l'Ana, ma mare i mon pare que sense voler es van trobar en mig d'una tempesta d'aigua i vent sonant-me suport, un suport que no té preu i sempre és d'agrair.

Tot just començar la natació també va començar la natació pels espectadors i acompanyants de tots els triatletes que ens vàrem donar cita en aquest paratge pirinenc.

Una tempesta va iniciar-se amb ulls de llamps, veu de trons i alè de pluja intensa i ràfegues de vent.

A nivell esportiu, competitiu, les sensacions van ser ben disperses, ja que a la natació en cap moment em vaig trobar a gust; a la bici, en canvi, el ritme que em vaig imposar durant el pla i l'ascensió va fer que em col.loquès 3r i en progressió. Al descens les coses van canviar, ja que la precaució i l'error en una intersecció van fer que perdés uns segons d'or. Ja de tornada al pla vaig tornar a tenir bones sensacions tot i que al final vaig ser superat (arribant a boxes) pel 1r i 3r millor parcials en bici.

A la transició vaig sortir 5è. Posició que vaig millorar fins a la 4a. als primers metres de cursa a peu, essent el resultat final d'un triatló divertit i com no, passat per aigua.

primera parada

Avui cap al cor del Pirineu Oriental per fer una recàrrega de glòbuls vermells per intentar treure espurnes de les cames durant el triatló de Puigcerdà.

La primera parada serà a l'estació d'esquí d'Eyne (Eina).