dimecres, 5 de febrer del 2014

temporada "encetada"

Amb la mitja de Granollers, quelcom especial per diferents motius, podem considerar la temporada encetada.
Enguany, amb menys entrenament que altres anys, puc estar satisfet per les sensacions i per la dinàmica que hi vaig portar. Un inici còmode es va traduir en els primers 3 kms  a 4. Després ja vaig deixar-me anar i el ritme el vaig accelerar fins a 3'30"-55", tot sempre a 160-165 ppm.
Així va ser fins a meitat de la prova, moment en que en aquesta cursa s'inicia la "remuntada".
Fins llavors les sensacions eren bones en tots els nivells, per això, el ritme va seguir pujant fins als 3'45" ... 3'40" ... 3'35" amb oscil·lacions.
El millor de tot era que la comoditat seguia essent una constant. Cal dir però que les cames, tot i seguir en un bon ritme, ja notaven les conseqüències de la "baixada".
Fer un temps per sota d'una hora i vint minuts ha complert amb escreix les expectatives que m'havia plantejat.
La part negativa de la cursa es que les cames encara no estan recuperades del tot, excusa per descansar.

dissabte, 1 de febrer del 2014

7

Set setmanes són les que portem entrenant, unes quantes menys que altres anys en aquestes dates. Tot i això, estem prou rodats per començar la temporada "competitiva" i anar agafant (si es pot) el ritme competició.
Durant aquestes setmanes hem realitzat una progressió molt lenta i sòlida en la cursa a peu, un treball de condicionament físic i muscular prou ampli com per començar a fer treball específic quan sigui el moment, un treball de base sobre la bicicleta i una natació simplement presencial.
Demà mitja de Granollers, on només busquem realitzar un rodatge exigent i motivant entre la rierada de corredors.
Aquest mes estarà carregat d'esdeveniments esportius, massa potser? fet que implica no excedir-se en ambicions (temps - posició) per no carregar-se a nivell físic ni psíquic.
Cal tenir en compte que el primer "objectiu" de la temporada és la Marató de Barcelona i que tot el demés és per poder realitzar-lo tal i com un el planteja.

dissabte, 21 de desembre del 2013

quines vacances!

Fi de vacances i descans esportiu on he descobert el mar des d'un punt de vista diferent al que estic acostumat, des de la superfície i des de les "profunditats".
Tot això combinat amb activitats diferents a les que he estat acostumat aquests últims anys i adonant-me que cada dia s'aprenen coses noves i diferents, unes de millors i unes altres de pitjors, tant d'un mateix com de qui t'envolta. El més important però, és aprendre de tots aquests petits estímuls que t'ofereix el dia a dia per buscar el millor del teu entorn, intentar corregir allò que hom considera contaminant i, principalment, cercar l'essència positiva d'un mateix.
Per tant, deixem que les imatges parlin per si soles. 







dilluns, 4 de novembre del 2013

... el dia a dia ...

Em resignaré i abaixo el cap davant de les evidències, que no tenen res a veure a les intencions.
Les últimes entrades han estat plenes d'intencions a l'hora d'afirmar que em posaria al dia amb els comentaris de les diferents competicions i esdeveniments esportius en els que he i/o hem participat.
I quin ha estat el resultat? És a dir, quina ha estat la realitat? Doncs és evident, no hi ha hagut comentaris de posada al dia.
Així que el millor és anar i comentar el dia a dia, amb certa perspectiva de curt abast.
A dia d'avui els entrenaments a comentar no tenen cap interès, ens al contrari, el que té interès és allò que no és entrenament.
Un cop finalitzada la temporada a Menorca, les vacances i el descans van prendre el protagonisme absolut del dia a dia. Així ha estat, és, i serà, per que ho he determinat des de fa temps, fins ben bé mitjans de desembre.
Fins llavors però, vaig fent sessions de córrer, de bici, de gim, d'aigua i altres activitats de forma aleatòria.
Com que les hores, quan no entrenes, donen per molt, he aconseguit exercir altres qualitats per poder descobrir el medi marí des d'una altre perspectiva.
En fi, passat l'Extreme man Menorca hi ha hagut una mica de tot, que m'ha servit per fer diferents plantejaments del que vull, del que desitjo i del que necessito a nivell esportiu.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

sorpresa!

Avui, en entrar al blog ... No hi ha fotos! Això de la sincronització amb les aplicacions mòbils ha fet que esborri, sense voler, totes les fotos penjades al blog.
Parlant en plata, quina putada!!!
Fa un mes que no dic res, per tant, els esdeveniments esportius a comentar són uns quants, així que de moment em reservo alguns minuts dels dies següents per anar posant el tema al dia.
Ara, una foto per posar una mica de color.

dilluns, 9 de setembre del 2013

"actualitat"

Les meves quatre curses més recents han estat tres triatlona i una cursa a peu.
Poc abans de l'agost, vaig realitzar el triatló de Palamós a la categoria de Grups d'Edat. Tot i tenir dubtes de si fer Grups d'Edat o Elit, al final vaig quedar-me amb la millor elecció.
El fet d'escollir la competició de Grups d'Edat, i que aquesta tingués premi en metàl·lic per al primer classificat, va fer sortir el meu esperit més competitiu i ambiciós, però per això no menys lúdic.
Així que, després de molt de temps, sortia a competir per guanyar una prova.
La confiança estava accentuada per la continuïtat que duia fins el moment pel que feia als entrenaments ja que les sensacions eren prou bones. 
La natació, cómode, va sortir tal i com tocava, sense ser el primer, però en un segon grup que va permetre agafar el cap de cursa.
A la bici, amb el recorregut variat i deivertit, vàrem ser capaços de seleccionar i eliminar els qui anaven més fluixos en aquest segment. Així doncs, el segment de córrer, tot i tenir dubtes de la posició real, la vaig treballar d'allò més. Només cal veure els parcials de córrer respecte els altres participants.
A meta, tot i cantar-me el tercer lloc, per manca de control de voltes, la satisfacció era alta per haver fet tot el possible.
La "sorpresa esperada" va ser a l'hora de pujar al podi, moment en que mirant les classificacions, els dos primers, varen fer parcials de cursa a peu que evideciaven la realització d'una o dues voltes menys de les estipulades a la competició. Així que, el punt més alt de podi i el premi en metàl·lic va ser per mi, i el més important, una altra competició gaudida en companyia i amb total satisfacció i recolzament per part de mons pares.
La segona cursa, fa una setmana ja, va ser al triatló de Sant Pol. En aquest cas la distància sprint feia que fos un tràmit, on l'objectiu era agafar ritme competició i exigir-se aquell punt més del que ens exigim en qualsevol entrenament.
Després de matinar com poques vegades i veure la bona competició que va fer l'Elena (11a ), va ser el torn dels federats masculins.
Un cop a l'aigua, les sensacions van ser bones, tot i perdre de mica en mica el grup perseguidors dels primers.
Després d'una ràpida transició, vaig pujar-me sobre la bici i vaig poder fer caça d'un grup de quatre amb els que vaig finalitzar el segment ciclista.
La cursa a peu no va ser del tot bona, més que res per que les sensacions eren d'anar lent i poc lleuger.
En definitiva, mirant els parcials, hom se n'adona del que em passa sempre amb l'aigua, del que recupero a la bici, i de la cursa a peu que no va ser del tot ràpida.
La tercera competició, fa dos dies, va ser el Campionat de Catalunya de triatló a Banyoles. En aquest cas, la dinàmica va ser quelcom diferent que a Sant Pol.
A l'aigua les sensacions no van ser bones, a la bici vaig recuperar posicions fins arribar al grup que anava del 5è al 15è lloc aproximadament, i el córrer, amb millors sensacions i fent una cursa sostinguda.
La repetició del 8è lloc de Sant Pol evidencia un bon estat de forma de cara al final de temporada a Menorca.
Per acabar, ahir mateix, vaig fer la cursa de Festa Major del Poble Nou de 10 km. Com que feia poques hores que acabava de participar a Banyoles, l'objectiu no era cap altre que acompanyar a un bon ritme a l'Elena, per que realitzés un bon entrenament de ritme, també de cara al seu final de temporada a Menorca.
Així que entre unes coses i altres, vàrem fer un rodatge de 17 kms i uns 10 km entre mig a 43', és a dir, a 4'18", temps que va permetre a l'Elena acabar en una meritòria 4a. posició femenina.

divendres, 23 d’agost del 2013

divendres

Els divendres és el dia, des de fa uns quants, d'anar al Parc de la Ciutadella a fer exercicis de tècnica per treballar tormells i tècnica de cursa. 
L'objectiu de córrer més eficientment, més ràpid i millor, no se si l'assolirem, però el que si fem, és el de fer un entrenament diferent i divertit.
Els exercicis els hem anat pescant d'internet, seleccionant-los de fonts que ens aporten confiança. A aquest fet li sumem els propis criteris i l'experiència per realitzar aquells que creiem que ens poden anar bé.
Després del treball de tècnica entre mig d'un rodatge, ha tocat la sessió de força, que serà la última del període preparatori per Menorca, ja que a partir d'ara realitzarem treball de força-resistència.
Avui la jornada l'acabarem amb una sessió de piscina, amb un treball d'intensitat elevada, per intentar, tot i que sigui una mica tard, traspassar el treball del gim a l'aigua.

dijous, 22 d’agost del 2013

28-04-2013 mitja de Santa Coloma de Gramanet

Després d'un  període de bici (cicloturista i competició) era el torn de tornar a posar els peus a terra i fer alguna cursa de caire popular per gaudir-la amb tranquil·litat i sense aglomeracions.
L'elecció va ser bona, tot i que el dia, meteorològicament parlant, no va acompanyar gens.
El tret de sortida es va donar sota la pluja i el fred, element que no agrada al corredor, però que un cop dins de la "competició" afecta a gairebé tothom per igual.
El plantejament de la cursa no era cap altre que fer una tirada llarga de córrer, que en cursa sempre passa més ràpid.
Després de la sortida, les coses ja es veuen d'una altra manera, i l'esperit competitiu es va apoderant de l'esperit estrictament lúdic, així que ... passat el primer km i després d'anar avançant gent, per fer una sortida relaxada, veient com es desenvolupava la cursa, vaig veure que es podia fer quelcom interessant a nivell de classificació final.
En definitiva, sense excedir-me en el ritme, vaig encapçalar la cursa (mitja) amb un altre corredor ben bé fins al km 12, punt en que el corredor que m'inquietava va baixar el ritme deixant-me sol al capdavant de la cursa.
Finalment, després de kms darrera les motos que obrien cursa, vaig arribar a meta amb un temps discret, però amb la satisfacció d'haver corregut en les condicions que ho vàrem fer.
Per acabar de posar fil a l'agulla, l'Elena va fer el mateix que jo, encapçalar la cursa i guanyar-la.
Així que, doblet de primers en un "entrenament".

dimecres, 21 d’agost del 2013

ara si?

Això espero, ja que, amb el temps, aquests comentaris, entrades i actualitzacions van agafant valor.
He estat molts dies al llindar entre el fet de posar comentari i deixar-ho per un altre dia, i si ha estat així, allargar l'actualització i/o introducció de comentaris al blog, senzillament, era perquè havia de ser així.
Ara però, sense garantir-ho al 100 %, espero poder anar actualitzant el blog de mica en mica (que hi ha molta feina acumulada) per anar recordant grans moments que ocupen l'espai-temps des de l'últim comentari.
Per recordar antics comentaris on em limitava a posar entrenaments, avui han tocat canvis de ritme (3 x 10'), amb l' "agradable" companyia del Sol i de la calor que no només han fet treballar la resistència física, si no que també han obligat a fer treballar la resistència psíquica, com hom se n'adona, en especial, passat l'estiu.
els ritmes no han estat ràpids (3'41" - 3'39" - 3'43"), però tampoc toca córrer més, si tenim com a objectiu un Extreme Man.
Aquesta tarda, farem quelcom similar a l'aigua, és a dir, treball en sèries de ritmes.

dimecres, 1 de maig del 2013

el temps passa

Temps: Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Ja fa sis setmanes de l'últim comentari, amb això hom se n'adona que el temps passa molt ràpid i que he tingut el cap en altres assumptes més importants que escriure i exposar el que sento a través de la pràctica esportiva.
A partir d'ara però, el temps i el context del que disposo em permetrà deixar fluir els dits sobre el teclat del pc per poder expressar una part de les emocions que es desencadenen amb la pràctica esportiva.