una més

Com ja ha passat en dues ocasions en aquestes últimes setmanes, avui he deixat d'anar a una cursa que ja tenia programada de feia temps, la mitja de Cambrils. El motiu no és que no tingués ganes d'anar-hi, tot el contrari, però el fet de tenir els meus dubtes sobre les molèsties del genoll i de la forma física en que em trobo, fan que hagi decidit no anar.

Això pensant però, en el fet de fer la marató la setmana vinent independentment de les fluixes sensacions que pugui tenir.

En aquestes últimes setmanes he corregut ben poc, només m'he limitat a córrer uns pocs kms per no perdre to muscular en la cursa a peu; per tant, físicament encararé la marató fluix, per no dir molt fluix, així que hauré de "tirar" de cap.

8 + 4 + 0

Per la majoria són 12, però no! són els dígits del dorsal de la marató de Barcelona que m'han adjudicat aquest any. Ara falta estar en el punt de sortida a l'hora de la sortida.
Creuem els dits.

mantenint el punt

Mantenint el punt és el que estic fent. El punt de molèsties que ni afluixa ni augmenta. Entrenament la bici i la natació en especial i intentant mantenir una mica de to en la cursa a peu.

Aquest diumenge hi ha la mitja de Cambrils, com en les dues últimes mitges que estava inscrit, la decisió de participar la deixaré fins l'últim moment. Evidentment les ganes hi són, però queden en un segon terme per les possibles conseqüències de una sobrecàrrega en una zona que tinc tocada, el genoll.

12 km

Avui de moment he fet 12 km de trote cómode (4'25") i el genoll sembla que em respecta. No les tinc totes, com ja he dit en missatges anteriors però sembla que la llum del fons del túnel cada vegada té més diàmetre i/o més intensitat.

Físicament això, i mentalment ara ja començo a traçar l'estudi, després de la parada de semestre, com una part de l'entrenament de "mens sana in corpore sano" Juvenal (s.I). 

El millor de tot això és que una cosa alimenta l'altra, interacció positiva.

40%

Ja és més que el 10, per tant, ja és important i la tendència és anar a millor.

Sense donar "rienda suelta" a l'optimisme de mica en mica anem agafant el fil de la regularitat i de la motivació que per circumstàncies X estaven fora d'aquesta línia tant delicada.

Aquests dies, he pogut còrrer 2 dies, anar en bici el dissabte, fer tres sessions de gim i fer una quantia de kms a l'H2O raonable per poder fer quelcom interessant a partir d'ara.

Creuem els dits i esperem poder sortir victoriosos d'aquestes molèsties al genoll que tot i no ser dolorós físicament ha fet que estigués dues setmanes en terrenys fangosos.

Berni, un crack!

més natació

Aquests dies que el córrer queda en un últim terme, la natació va agafant protagonisme. Una natació que de mica en mica serà més exigent i amb més metres acumulats, fet que ajudarà a assolir el nou objectiu parcial de la temporada que és el fet d'assolir un bon nivell de natació i millorar-lo respecte el de l'any passat.

sant tornem-hi

Ja és hora d'intentar començar a fer quelcom per no deixar que la forma física assolida fins fa dues setmanes caigui més avall del que està a dia d'avui, per tant sant tornem-hi.

Amb la ment pensant en les molèsties del genoll intentaré iniciar entrenaments de mica en mica pel que fa al treball de cames (córrer i bici) per veure si hi ha una evolució favorable o no. Això a l'espera de les visites mèdiques, essent aquestes una cursa de llarga durada per la distància que hi ha entre visita i visita.

Mentre tant aniré fent un treball de natació i de gimnàs important.

A veure com resulta.

10%

Entre unes coses i altres, circumstàncies de tot allò que t'envolta, aquests dies es pot dir que vaig al 10% en rendiment esportiu.

Esperem però que aquesta baixada serveixi per poder encarar una temporada que gairebé hauré de començar des del principi pel que fa als entrenaments i a la planificació d'objectius.

Pel que fa a la marató de Barcelona, un primer objectiu marcat, es pot dir que segueix estant en ment, però evidentment  amb certs matisos, ja que ara es tracta de fer-la per sota de 2 h 40' sinó senzillament de ralitzar-la.

ara si, ara no

Això és el resultat de les sensacions que tinc durant el dia a dia. En determinats moments crec que el tema de les molèsties va millorant, i en altres moments veig que no.

De totes maneres cal dir que aquests últims dies la cosa sembla que ha minvat en especial des de dilluns, quan vaig sortir a trotar.

Una mala notícia es que MAPFRE mitjançant la pòlissa de la Federació Catalana de Triatló ha desestimat la meva petició (bé, la petició del metge) de fer-me la ressonància, és a dir, que hauré de suplicar a no se qui que no sigui res greu i que la salut pública vagi fent el seu curs si fos realment necessari.

Val a dir però que les molèsties i les sensacions actuals són quelcom diferents a les que tenia als moments posteriors a la mitja de Barcelona, fet que em fa pensar que potser no serè tant com inicialment m'havia pensat.

Ara, per que no sigui dit, a fer unes piscines.