Dissabte com qualsevol altre, quasi. El despertador ha sonat a les 06:00, quina mandra! Després d'un esmorzar ràpid, hem coïncidit amb en Lluis, de baixada, també s'hi ha afegit en "Nene" i finalment a l'hora de sempre, 07:30 ens hem trobat amb en Jaume. Només faltava en Carlos, que com sempre, ens creuem mig camí cap a Sant Pol.La sortida com teòricament hem de fer sempre, s'ha plantejat 
tranquil.la, però com de costum no ho és. En Lluis, que teòricament havia de fer un parell d'horetes cómodes per anar descansat per la Triatló Sprint de Barcelona, ha llençat la sortida de bon principi. No haviem sortit de Montgat i ja he apretat les dents per agafar roda. Després d'uns kms en aquesta mateixa situació, en Lluis ha afluixat i s'ha posat al capdavant en Nene, buf! el que faltava. Seguiem apretant les dents. Mentres en Lluis ha tornat a pensar en la competició de l'endemà i ha afluixat per tornar cap a Barcelona de forma més cómoda.
tranquil.la, però com de costum no ho és. En Lluis, que teòricament havia de fer un parell d'horetes cómodes per anar descansat per la Triatló Sprint de Barcelona, ha llençat la sortida de bon principi. No haviem sortit de Montgat i ja he apretat les dents per agafar roda. Després d'uns kms en aquesta mateixa situació, en Lluis ha afluixat i s'ha posat al capdavant en Nene, buf! el que faltava. Seguiem apretant les dents. Mentres en Lluis ha tornat a pensar en la competició de l'endemà i ha afluixat per tornar cap a Barcelona de forma més cómoda. 
Mentres nosaltres anàvem tirant, fins a Sant Pol, ha estat llavors, quan ja amb en Carlos hem fet una pujada fins a Sant Iscle de Vallalta molt cómode, pensant epecialment en la pujada cap a l'organització La Front de Montnegre. Un cop ál peu de la pujada, la consigna ha estat que cadascú anés al seu ritme, i així ha estat.
Nene ha apretat a la primera rampa, per tant: a la pujada més prolongada ha fet fallida, jeje (cosa normal, per falte d'entrenament al llarg de tot l'any). En Carlos, més al seu ritme no s'ha acabat de trobar bé i a fet mitja volta a mitja pujada. En Jaume, ha pujat bé, millor que la última vegada, ja que ja sabem a que ens enfrontem, i per tant, regulem les forces per poder puja amb garanties tota la pujada. Jo, finalment he agafat el meu ritme i he anat pujant sense descans i sense mirar qui tenia darrera. La pujada ha stat dura, evidentment, però està clar, que si agafo el meu ritme, molt millor. Tant en Jaume com jo hem pujat una mica més, endinsant-nos una mica a la urbanització. 
La tornada per l'interior a peu del Montnegre, com aquestes últimes setmanes, he fet el mateisx que a la pujada, he intentat agafar un ritme sostingut i l'he maningut fins a la parada a Sant Andreu de Ll. tot i que en determinats moments han anat passant tota la colla.
Després de la coke, les sensacions han canviat per complet, ja que m'ha vingut el "bajón" i no he tingut les energies de les últimes setmanes.
Ja a la N-II amb fort vent en contra, la tornada ha estat dura, amb en Jaume resistint les envestides de l'aire i en Nene que també ha estat aguantant la sortida. Jo en canvi, al darrera la major part dels kms, no ea una bona tornada.
Finalitzada la sortida, després d'un mos, m'he recuperat una mica i he finalitzat el matí amb una sessió molt suau de gim i d'estiraments.