sembla que si

Els dies van passant, i amb ells els entrenaments que es planifiquen, per tant, sembla que si, que podrem arribar amb els entrenaments suficients per no caure rendit en l'intent.
Porto entrenaments seguits, anant fent, anant sumant que és el que interessa. Les hores que hi estic dedicant son més de les que havia dedicat fins ara, però és el que toca si vull encarar la recta final fins el challenge amb cert optimisme.
Amb la natació, vaig millorant, i vaig agafant ritme, que fins ara no tenia.
Amb la bici, les sortides llargues les gaudeixo d'allò més, bona senyal suposo.
El córrer, uf el córrer, és el que més fluix porto i amb diferència, ja que només he fets uns 35 kms setmanals fins ara, sense fer tirades llargues, que és el que hauria de fer.
Apa, a seguir!

de mica en mica torna la normalitat

Les molèsties de genoll van desapareixent poc a poc, gràcies a un descans absolut de treball de cames (córrer i bici) de 5 dies i una setmana (aquesta) en la que he entrenat amb molta precaució i cuidant el genoll, principalment en els kms de bici.

Aquesta setmana ha estat de prova, i de fet encara ho és, ja que a partir de la següent s'han acabat les senzilleses i anirem una mica a fons, no en ritmes, sinò en volums.

D'aqui una estona farem un runing, demà ja veurem, tenim l'agenta apretada, i diumenge agafaré per primera vegada la fletxa per anar agafant la posició i adaptar la bici a la comoditat que hauré de tenir durant els 180 kms a fons del 4 d'octubre.

A veure com respon el genoll, que d'un dia per l'altre em va donant ensurts.

Les competicions intermitges, és clar, són de "relleno", exceptuant pot ser el C.Esp.de Tri per Gups d'Edat.

ja deia jo

Massa bé anaven els entrenamens, fent km sense carregar excessivament i cada vegada tenint més bones sensacions al llarg dels kms en bici.

Però ... una simple sortida en bici de 115 km ha fet que hi haguès un punt d'inflexió. Unes molèsties que han aparescut així "por las buenas" i de "sopetón" a la part interna del genoll han fet que desde dimarts (dia dels 115 km en bici) no hagi treballat cames, i només hagi fet natació. Tot això amb el conseqüent "bajón" d'anims i d'energia que comporta una situació com aquesta.

Avui divendres, després de 3 vegades de gel al dia, 2/3 vegaes d'antiinflamatoria via tòpica i 2 vegades al dia d'antiinflamatori via oral (amb prescripció mèdica)les molèsties han baixat, però no del tot.

Avui encara no faré res de cames, demà provarem a veure que tal.

Uix!!! Quina rabia!!!

150 km

El dijous passat, va tocar fer 150 km en bici, va ser una sortida satisfacròria ja que en arribar a casa haguès seguit una estona més, i a més a més l'endemà estava ben fresc.
La sortida la vaig fer amb en Siquem, i per casualitat vàrem coincidir amb tres triatletes del Jovent que ens van companyar fins a Canet.
Aquesta sortida és l'inici de les tirades llargues de cara a la preparació del Challenge.
La que m'espera . . .

Triatló Sprint de la Vila (Barcelona, de tota la vida)

Un cap de setmana més, tot i no treballar ha tocat matinar d'allò més.

El despertador ha sonat a les 5 i mitja del matí, primer per esmorzar, després per preparar tot l'arsenal competitiu i finalment per dirigir-me amb el propis mitjans (bici) cap a la cursa.

Un cop al lloc, entrada a boxes, preparació i col.locació del estris per realitzar les operacions (transicions) de forma automàtica.

Després de deixar la bossa a l'equip de seguiment i al suport logístic (mons pares) vaig a anar a calentar ben bé uns 15' a l'aigua, sense tenir ni bones sensacions ni dolentes.

Els nervis no estaven presents com de costum, senyal de que no m'havia posat pressió pel resultat, ja que no era un objectiu competitiu, sino d'entrenament, ja que el dia anterior, dissabte, vaig fer un entrenament de 127 kms en bici i un de natació de 3000 metres.

Competint, en el segment de natació, les sensacions van se bones, però un xic apagades, ja que no vaig rendir al màxim nivell ni muscularment ni cardiovascularment, ja que em vaig quedar amb la sensació d'haver anat a ritme, no a tope (com hauria d'haver estat).

A la bici, els relleus eren constants, sempre entre els mateixos, com acostuma a passar, al mateix temps que intentava organitzar el grup per no ser engollits per darrera. Finalment vàrem conseguir mantenir el grup, perdent temps respecte al grup davanter, però guanyant una mica respecte al grup perseguidor.

La cursa a peu més ràpid del que em pensava, tot i que es podria anar més ràpid.

Resumint: Bon entrenament de ritmes.

Altriman (Half)

Una competició més a la butxaca. No una competció més, sino tot un triatló (1,9-90-21) en un paratge idíl.lic i amb un temps que en el nostre cas (a diferència dels que van competir el dissabte) va ser d'allò més favorable.

La competició va començar en una aigua freda, però qu amb neopré estava dallò més bé.

Els 1900 metres que marcava el recorregut el vaig gaudir com poques vegades, ja que ja de bon inici vaig situar-me a les posicions capdavanteres, essent conscient, i motivant-me per aquest fet. Al final vaig sortir en una 4a. posició que em savia a triomf.

La bici, en un circuit que vàrem reconèixer (amb cotxe) el dia anterior amb en Lluis, va estar marcada per una primera volta pletòrica i assolint la 3a posició i una segona volta on el cansament ja va començar a fer ate de presència i on vaig perdre 4 posicions, vaixant a córrer en 7è. A l'últim tram de bici vaig notar com les cames es tensionàven en excès fins al punt que estàven en el llindar d'una temuda "rampa", però amb una petit canvi de postura i un relaxament al tros final vaig evitar-ho.

El córrer, sense cap mena de dubte, fent evident la manca de kms i l'excès d'esforç de la bici. Quan vaig posar-me a córrer, ja de bon principi vaig veure que l'únic objectiu desde llavors seria acabar la cursa, sense parar de córrer (excepte als avituallaments).

Després d'uns moments de crisi total, en inicar la segona volta, al final vaig seguir el que em deia el cor, que no parés i que tenia ganes de seguir treballant per arribar a meta. Les cames, en canvi, eren les que no em permetien anar més ràpid.

Al final després de 4 hores 49 minuts assolint la 13a. posició la competició i el patiment el vaig veure d'una altra manera.

24horesciclistesdeMontjuïc

Tal i com ens esperàvem, va ser tot un repte físic i psicològic que no hagués estat possible si no fos per l'ajuda i recolzament logístic de tota la família, per tant, primer de tot, agraïr a totes les persones que es puguin sentir identificades amb aquesta primera frase.

Les 19 hores en punt, ja portem unes hores fent preparatius, i s'inicia la peripècia de les 24 hores.

L'inici va ser emocionant i el nerviosisme, com a mínim pert part meva, no era gaire present ja que es tractava de viure un nou repte i una nova experiència sense cap tipus de factor competitiu, això últim no del tot cert.

Va començar en Lluis fent una hora, després jo, després una altra vegada en Lluis, i tot seguit encarava les 4 hores seguides que haviem preestablert. Van ser força profitoses ja que vaig mantenir un ritme alt al llarg de les 4 hores, això si tenint algun moment de crisi en especial als volts de les dues hores que es van esfumar ben entrades les 3 hores.

Un cop vaig finalitzar les meves 4 hores era el torn de les 4 hores d'en Lluis, fet que es traduia a 4 hores de descans, previ mini 2n. sopar.

Vaig descansar força, i gràies a aquest fet vaig poder fer les dues hores següents amb força "soltura".

A partir de llavors els relleus es succeïen cada hora i finalment cada 50' patint en especial la calor sense acusar en gran mesura la fatiga muscula.

Finalment les 24 hores van finalitzar i el nou repte el vàrem superar amb escreix i gaudint de tot el moviment de l'esdeveniment.

La 4 a. posició a la categoria, la 32 a. de la general i els 651 kms realitzats van ser d'allò més gratificants.

Pulpí

Un any més, una bona experiència amb el Club Natació Reus Ploms en fer podi, 2ns, a la Lliga de clubs. El resultat de l'equip, un cop més demostra la importància de tenir gent competitiva amb un nivell mig-alt en l'àmbit nacional.

La sorpresa, satisfacció, va arribar després d'estar fora del podi a les primeres llistes oficioses que ens feien fora dels llocs d'honor. Val a dir que part de sorpresa fa referència a que no vàrem finalitzar la prova els 10 components inicials, tenint una baixa per lesió i una altra per caiguda al segment de bici.

Individualment la satisfacció és important, ja que les circumstàncies de la competició van ser en tot moment favorables.

La natació, va ser molt dura, en especial pel fet que vàrem sortir aliniats en tres files i que el nivell de natació era molt similar en tot el gruix dels participants.

Després de rebre cops i estrabades, i repatir una mica (no podem dir que no) la sortida de l'aigua va ser força emocionant ja que va ser al costat de gent que acostumo a veure més endevant.

A la transició ja vaig poder comprovar que patiria en el circuit de bici, en especial als primers kms per poder consolidar la presència al grup. Un cop l'esforçs inicial realitzat i treballat vàrem assolir el grup capdavanter, que implicava les posicions 3a. a la 20a. aproximadament.

Si haguès estat un triatló individual m'haguès posat a fer relleus, però l'interessant estava al grup de darrera, que era on hi anava el gruix del club, per tant no era convenient epretar.

Un cop peu a terra, per part meva ja em considerava satisfet i només quedava intentar no ser avançat per molts triatletes.

Després d'una volta per agafar ritme, a la segona vaig tenir millor sensacions, tot i que el ritme no va ser gaire més ràpid.

Cap de setmana triatlètic al 100%.

Les noies del club 3es. també van fer un molt bon resultat.

Classificacions:http://www.triatlon.org/competiciones_09/liga1_pulpi.asp

24horesciclistesdemontjuic

Pròxim objectiu, amb en Lluis Rey, de les 19 hores del dia 3 a les 19 hores del 4 de juliol.

Un nou repte, diferent i motivant que ens posarà a prova tant en l'estat físic com en el psicològic.

Aquest repte es farà en col.laboració amb Esportíssim, que ens ajudarà principalment amb l'equipació i amb la infraestructura de la competició. Cal dir que aquesta col.laboració amb Esportíssim és fruit de la relació de confiança que s'ha establert amb ells després de molts anys d'acudir a la botiga i tenir sempre un tracte personalitzat i professional.

Manresa

Manresa = Natació complicada + Bici amb vent + córrer a 35º.

Ja està tot dit.

L'arribada a Manresa (Parc de l'Agulla) la vàrem fer força aviat, ja que la intenció era dinar allà i descansar fins al moment dels preparatius previs.

Un cop al lloc l'aire i la calor ja eren presents.

Dinar, reposar, cafè, parlar amb un, saludar a l'altre ... Així fins una hora avans de la sortida, que va ser quan ja començava el moviment.

L'aigua de l'estany estava al punt i després d'un calentament d'uns 1000 metres es va donar la sortida, que com sempre (per la proximitat de la primera boia) és complicada. Tot i així, vaig tenir la sensació d'anar força bé.

De mica en mica el grup s'anava estirant i de tant en tant veia com em passava algú que anava més ràpid, però amb això ja hi contava.

Després de sortir de l'aigua vaig veure que no anava malament, però un cop sobre la bici vaig veure que davant meu hi havia a uns 15" el grup bo en bici (l'Arnau Bellapart, millor parcial), per tant la cosa es complicava i vaig assumir que a la bici s'hauria de tirar per no ser agafats pels grups de darrera.

No exagero si dels 20 kms de bici 12 0 13 els vaig fer al cap del grup, fet que vaig assumir amb ressignació i motivació, ja que va sortir un bon entrenament.

Un cop a la transició de la bici al córrer vaig adonar-me que vaig recuperar posicions respecte a la sortida de l'aigua.

Al córrer, l'objectiu era intentar acabar el més ràpid possible per patir el mínim la calor que no permetia refrigerar, i també, és clar, procurar mantenir un ritme que permetès mantenir una posició final raonable després de la pallissa de la bici.

La 16ª final em va satisfer, ja que manresa acostuma a ser un triatló exigent.