dilluns, 27 de juliol del 2009

Triatló Sprint de la Vila (Barcelona, de tota la vida)

Un cap de setmana més, tot i no treballar ha tocat matinar d'allò més.
El despertador ha sonat a les 5 i mitja del matí, primer per esmorzar, després per preparar tot l'arsenal competitiu i finalment per dirigir-me amb el propis mitjans (bici) cap a la cursa.
Un cop al lloc, entrada a boxes, preparació i col.locació del estris per realitzar les operacions (transicions) de forma automàtica.
Després de deixar la bossa a l'equip de seguiment i al suport logístic (mons pares) vaig a anar a calentar ben bé uns 15' a l'aigua, sense tenir ni bones sensacions ni dolentes.
Els nervis no estaven presents com de costum, senyal de que no m'havia posat pressió pel resultat, ja que no era un objectiu competitiu, sino d'entrenament, ja que el dia anterior, dissabte, vaig fer un entrenament de 127 kms en bici i un de natació de 3000 metres.
Competint, en el segment de natació, les sensacions van se bones, però un xic apagades, ja que no vaig rendir al màxim nivell ni muscularment ni cardiovascularment, ja que em vaig quedar amb la sensació d'haver anat a ritme, no a tope (com hauria d'haver estat).
A la bici, els relleus eren constants, sempre entre els mateixos, com acostuma a passar, al mateix temps que intentava organitzar el grup per no ser engollits per darrera. Finalment vàrem conseguir mantenir el grup, perdent temps respecte al grup davanter, però guanyant una mica respecte al grup perseguidor.
La cursa a peu més ràpid del que em pensava, tot i que es podria anar més ràpid.
Resumint: Bon entrenament de ritmes.