campionat estatal

Ja està!

Un dels objectius de la temporada ja està fet. El Campionat d'Espanya de Triatló aquest cap de setmana ha donat per molt.

La preparació física, tot i no estar al 100% de motivació, ha emergit de les profunditats col.locant-me en una meritòria (m'ho dic jo mateix per motivar-me) 30a. posició absoluta.

Les sensacions i les experiències viscudes aquest cap de setmana són ben diverses, ja que tant a la prèvia com durant la competició s'han viscut moments molt intensos i als que no estic acostumat. Menys mal però, que l'angelet de la guarda que portem darrera l'orella ens cuida, i que sempre podem esperar el millor dels qui tens a prop.

El diumenge de la competició tot estava preparat per patir i per passar-s'ho el millor possible (incongruent però cert).

L'inici va ser de patiment, ja que només començar les presentacions vàrem ser castigats pels jutges de la prova per arribar tard a la reunió tècnica, és a dir, ens van col.locar al final de la cua, per tant, vàrem ser els últims en posicionar-nos a la línia de sortida, amb tot el que comporta.

A partir del tret de sortida ...

gentilesa d'en Lluis

Metres finals a IM Zuric.

Gracies per la foto

cap a Pulpí (San Juan de los Terreros)

És divendres, no un divendres qualsevol.

Demà marxem amb el Club cap al sud, a passar una mica més de calor, per si fes poca, i a intentar fer una competició diferent a totes les fetes fins al moment, que són moltes.

El diumenge a les 11:45, iniciarem el Campionat d'Espanya de Triatló Elit, una competició a la que arribo força bé físicament però que no es pot completa amb l'estat anímic adequat.

Espero que un com al lloc, l'ambient "triatlètic" se'm contagiï i pugui fer un, en la mesura del possible gaudir com fins al moment.

El diumenge tocarà "patir" ja que en una competició com aquesta el nivell és molt alt, un nivell superior al que jo puc arribar, però que si en el moment de la cursa les circumstàncies m'afavoreixen, el paper que hi puc fer pot ser acceptable.

De totes maneres, l'important és intentar passar-s'ho bé, ho intentarem.

sortida interessant

Sortida interessant és com podria definir en poques paraules l'entrenament d'avui.
134 kms de bici molt cómodes i sense accidents muntanyosos en companyia en part del recorregut d'en Lluis Rey.
Interessant per que ha estat cómode, fàcil i s'ha fet curta tot i la calor.
Les sensacions han estat bones ja de bon inici, sensacions que feia molt temps que no tenia.
Cal tenir en comte que no hem apretat en cap moment, però les cames pedalada a pedalada em responien amb sensacions de frescura i de tenir la fatiga habitual de vacances.
Aquestes bones sensacions es refermen tenint en comte l'entrenament de cursa a peu que vaig realitzar ahir en ple infern calurós de les 13:10 a les 14:10 hores.
Una hora d'entrenament fent com a part ptincipal del mateix 6',5',4',3',2', i 1' progressius descansant 1' trote suau entre canvi de ritme. Els ritmes forts van anar del 4'/km dels primers 6' fins als 3'15"/km dels 2' i 1' últims, tot fent una progressió matemàtica.
Aquest entrenament tot i no ser molt ràpid el podria considerar un dels entrenaments més agònics que he realitzat al llarg d'aquesta temporada, en especial per la calor i deshidratació.
El millor de tot però, les sensacions que et queden en finalitzar-lo i la recuperació ràpida de l'esforç, senyal de bona forma física.

bona setmana

Aquesta setmana després de les setmanes de recuperació de l'Ironman amb un parèntesi amb la copa del rei ja ha estat d'entrenaments exigents.

Els volums de kms i les intensitats ja han estat planificades pensant en una segona part de la temporada amb competicions exigents desde bon principi, tals com e C.Esp. de Triatló i l'homònim a Catalunya (Banyoles).

L'important però és "agafar" aquestes competicions amb ganes i tenint com a objectiu fer-ho el millor possible i patir (com en qualsevol competició) per passar-s'ho bé.

La informació del cap de setmana triatlètic de Campionats d'Espanya de Triatló és la següent:

Éstos son los horarios del Campeonato de España Elite, Sub 23, Junior, Cadete, Grupos de Edad y Paratriatlón.

Viernes 27

19´00- Reunión Técnica Cadetes y recogida de dorsales. Centro Cultural El Cuartel- Urb Costa Tranquila- San Juan de los Terreros. (El sábado se podrán recoger los dorsales en la secretaria del área de transición desde las 10 horas)

19´30- Reunión Técnica Paratriatlón y recogida de dorsales. Centro Cultural El Cuartel- Urb Costa Tranquila- San Juan de los Terreros. (El sábado se podrán recoger los dorsales en la secretaria del área de transición desde las 10 horas)

20´00- Reunión Técnica Grupos de Edad y recogida de dorsales. Centro Cultural El Cuartel- Urb Costa Tranquila- San Juan de los Terreros. (El sábado se podrán recoger los dorsales en la secretaria del área de transición desde las 10 horas)

Sábado 28

15´00- Salida Cadete Masculina

15´02- Salida Cadete Femenina

15´30- Salida Paratriatlón

16´15- Salida GGEE 25-29M

16´18- Salida GGEE 40-44M

16´21- Salida GGEE 45-49M/ 50-54M/ 55-59M/ 60-64M/ 65-69M

16´24- Salida GGEE Femeninos

17´45- Salida GGEE 30-34M

17´48- Salida GGEE 35-39M

17´51- Salida GGEE 20-24M

19´30- Reunión Técnica Junior y recogida de dorsales. Centro Cultural El Cuartel- Urb Costa Tranquila- San Juan de los Terreros. (El domingo se podrán recoger los dorsales en la secretaria del área de transición desde las 7´30 horas)

20´00- Reunión Técnica Elite y recogida de dorsales. Centro Cultural El Cuartel- Urb Costa Tranquila- San Juan de los Terreros. La reunión para la categoría ELITE recordamos que es OBLIGATORIA.

Domingo 29

9´00- Salida Junior Masculina

9´02- Salida Junior Femenina

10´15- Elite Femenina

11´45-Elite Masculina

copa del rei

Tot just dos setmanes després de Zuric, "compromisos" del club, va tocar anar a A Coruña a fer la Copa del Rei de triatló.
Aquesta competició, és exigent, hi ha un alt nivell, hi ha competitivitat esportiva entre els clubs, però com que a nivell de clubs és de les que amb tinc més bons records per altres edicions, sempre és motivant i al mateix lloc divertida.
Aquesta vegada em presentava en un estat de forma desconegut, ja que després de Zuric vaig descansar i els entrenaments (4 contats) van ser molt suaus.
De totes maneres, era conscient que la motivació i la mateixa competició em portarien a "donar el callo" com en totes les copes del rei en que he participat.
Després del viatge de dissabte de més de 1000 kms amb furgo, fregant l' "hiperespai", vàrem poder rodar una mica, conversant amb en Xavier Torrades. Tot seguit vàrem anar a la reunió tècnica per després anar a sopar i parlar amb els components de l'equip en Xavier Torrades l'Andrés del Castillo en Leon Drajler i en Dídac Marza de la cursa de l'endemà per deixar els mínims detalls a l'atzar.
Tot ho vàrem deixar clar i només quedava esperar al moment del xiulet inicial per fer una bona competició.
El diumenge, després d'un bon descans nocturn, un bon esmorzar va precedir un descans i la preparació amb temps del material pel triatló.
Ja preparats per competir vàrem definir els últims detalls de la competició i vàrem recordar els aspectes més importants de la mateixa.
La natació va ser molt cómode, ja que qui marcava el ritme va ser en Leon, jo em vaig limitar a anar als seus peus i intentar desgastar-me el mínim possible.
La sortida de l'aigua la vaig fer en última posició, fet que va fer que a la transició estiguès una mica enderrerit i agafés la bici una darrera dels companys de club.
Tot i això, la cordinació va ser òptima als primers metres ja estàvem fent relleus i amb una velocitat que ens va permetre fer caça de l'equip que teniem davant en el segment de bici, bona senyal.
La bici, un circuit de 4 km amb vent i amb una pujada a mig trajecte va fer que en algun moment jo i Dídac anèssim una mica justos, fet que va fer que en dos moments hagèssim de parrar una mica el ritme per seguir en bloc. Tot i això, el conjunt de la bici va ser de valoració positiva, ja que ens vàrem mantenir junts i cordinats en quasi la totalitat del segment de bici.
En deixar la bici, ja havia passat un mal moment de la competició, ja que vaig patir força en alguns moments sobre les rodes i a roda dels companys de club.
Passada la transició, en Dídac, que ja a mig segment de bici es va posar a darrera del grup per no poder fer relleus, es va quedar, i per tant, l'equip es quedava amb en Xavier, l'Andrés, en Leon i jo.
La cursa a peu, pel que fa a les meves sensacions van ser bones, ja que tot i entrenar només trotes desde Zuric les cames van respondre amb velocitat al llarg dels 5 kms del segment a peu.
Contra les previsions, jo no vaig marcar el ritme ja que en Leon, tot i ser més ràpid que jo no es va acabar de trobar bé, per tant la meva tasca es va definir en animar a l'equip segon a segon per no baixar el ritme de cursa a peu, ja que en una competició com aquesta les posicions capdavanteres es defineixen per pocs segons.
A l'arribada la posició provisional va ser la de 2ns, però la posició final després de l'arribada dels 5 equips que van sortir després de nosaltres, per posició de la copa del rei de l'any passat, va ser la de 5ns.
La valoració va ser positiva tenint en compte que els equips que ens varen superar i els components d'aquests sumen unes quantes Olimpíades, Campionats del Món, d'Europa i d'Espanya de triatló, tant en distància Olímpica, Llarga distància, Cros i d'altres.
QUIN GOIG!!!

Copa del Rei (A Coruña)

Quan pugui fer algun comentari amb cara i ulls ja m'hi posaré.

Zuric, sense temps

Durant aquests dies en que ja he finalitzat les vacances no tinc temps ni per escriure.
Aprofitaré ara que tinc una estona, robant el temps, per fer una petita crònica de Zuric (que ja toca!).
El viatge a Zuric, com tots aquests viatges en els que un té diferents objectius, competir i fer vacances, sempre són esperats per varies raons que no nomenaré ja que no cal.
Anem al gra. En el tema entrenaments precompetició, per causes meteorològiques i logístiques van ser els justos, però correctes, ja que el divendres vaig córrer una hora suau, vaig nedar 15' més suaus i el dissabte vaig fer 30' de trote encara més suaus, més que res per posteriorment fer uns bons estiraments.
En el tema descans i menjar, vaig fer bondat i tot va anar aproximadament com m'havia proposat.
Per tant, tot era a punt pel dia de la competició i els ànims estaven en un nivell molt alt, ja que sabia que seria una competició especial, en un lloc especial i en companyia de la gent més especial que tinc al meu voltant.
El diumenge, el gran dia, l'hora de llevar-se va ser força raonable, l'esmorzar dins de la normalitat i els detalls que envolten els previs de la competició eren favorables.
Un cop envoltats de l'esperit d'un Ironman tot era un goig de felicitat i de ganes de passar's-ho d'allò més bé. Els amics, col.legues i sobretot la familia fan que aquests moments siguin molt especials.
En el moment de la sortida tot era un cúmul de pensaments que m'aportaven relaxació. Aquesta relaxació només la tens en competicions com aquestes, en les que amb l'únic que t'has de fixar és en fluïr al llarg d'unes quantes hores i gaudir de les bones i no tan bones sensacions i experiències que t'acompanyen i t'han acompanyat al llarg de les innombrables hores d'entrenament.
La natació, dos voltes, va ser molt cómode, en especial la segona volta que vaig poder fer una bona amistat amb l'aigua del llac, ja que seguint els peus d'un competidor vàrem assolir una velocitat de creuer cómoda i ràpida. Això si, el fet de sortir i veure que estàs força davant als inicis i al llarg de tot el recorregut de la natació et fa sentir i tenir sensacions de satisfacció.
Un cop a la transició, veure que tot els boxes estan plens de bicis et dóna un punt de motivació. Motivació que creix quan t'engresquen i t'animen aquells qui t'acompanyen.
La bici, com sempre, va ser cómode, mantenint posicions i mantenint un ritme interessant, tant en el pla com en les pujades. Les sensacions van ser molt bones fins al km 130 aproximadament, a partir de llavors les sensacions van començar a no ser-ho tan.
El ritme va baixar i les cames ja van començar a queixar-se una mica.
Anímicament vaig quedar una mica tocat, però el fet d'anar passant kms i veure que perdia menys del que em podia imaginar em va fer recuperar els ànims.
El pitjor moment de la bici però, va ser tot just començar per segona vegada el mur, al km 170, ja que tal i com m'havia passat al Challenge el quàdriceps esquerra va començar a enrampar-se. Tot i això, el canvi de posició i el fet d'estar a pocs minuts del final de la bici va fer que em recuperès fins arribar a la transició per córrer amb força física i psicològica.
La transició de la bici va ser molt especial, com tota T2 d'un Ironman i els ànims de la gent i dels familiars ho van fer realment màgic.
L'inici del córrer no va ser traumàtic, fet que va fer que els primers 10 km sortíisin a 43'50" (amb parada tècnica per buidar), el ritme és el que tenia previs seguir tota la marató, i així es presumia al llarg de la primera meitat del recorregut ja que el segon quart de la cursa (10,5 km) el vaig fer en 47 minuts i pico.
Les sensacions eren bones i no tenia problemes per anar "lleuger" i fresc.
A partir de llavors però, als volts del km 25 les forces van començar a reduïr-se fent que les sensacions no fòssin tan bones.
El gran error que vaig fer al llarg del segon i tercer segment d'aquest Ironman va ser no ingerir suficients gels, fet que va traduïr-se en una baixada de xispa del km 25 al 40 aproximadament.
Al final una bona ingesta de gel juntament amb l'eufòria del final de cursa va fer que els últims kms fòssin d'allò mes increïbles.
Aquest error va fer que fes la marató en 3 h 15' quan per preparació i per forma física l'haguès pogut realitzar en 3 h - 3 h 05'.
Aquest detall fa que tot i realitzar una bona competició em quedès el regust de no poder arribar a la marca final que haguès pogut assolir.
Aquest Ironman però, ha estat una experiència que sempre recordaré amb molt bon regust. Els motius , infinits.

primeres imatges

Doncs si, unes primeres imatges de Zuric, no és un gran reportatge, però el tems que hi puc dedicar no permet fer més del que hi ha.

Això si, de mica en mica aniré afegint més comentaris i més imatges.

Aquesta foto està presa després de desempallegar-me d'uns 500 g de líquid al principi del córrer.

Quin descans.

La segona transició és sense cap mena de dubte un pas important i una satisfacció fer-la, ja que indica que "només" queda una marató per davant.

El sector de bici va ser divertit, però la podríem dividir en dos parts. La primera de 130 km amb un ritme elevat i mantenint una posició interessant i la segona de 50 km en que les forces començaven a fer una mica la guitza.

Després de la natació molt còmode era l'hora de donar el "callo" sobre la fletxa.

Els moments de preparatius, en aquest cas, van ser d'allò més relaxats.

tornem

Després de 5 dies sense fer res d'esport i amb un preocupant aspecte inflat de les cames i els torells, he realitzat els primers entrenaments suaus per començar a refrescar el sistema musculoesquelètic.

Una hora i mitja de bici el dissabte, 45' de trote el diumenge i un "xapuzón" aquests dos dies han fet que de mica en mica tot vagi col.locant-se al seu lloc, tant físicament commentalment.

Important és no passar-se i fer el mínim possible per encarar la Copa del Rei de la Corunya sense cremar-se i intentant agafar una mica de frescura en el rendiment de la competició.