Bé, més val tard que mai, i en aquests dies és excusable. Avui si que puc fer un croquis de la cursa amb més calma.Començaré pel final, és a dir, fent una valoració de la jornada. A nivell global i també puntual la valoració és molt positiva. En primer lloc pel temps realitzat, que oficialment és 34'43", i en segon lloc pels moments experimentats dins de la mateixa cursa.
Eren les 17 hores quan ja estàvem correns per calentar una mica les cames i començar a accelerar el ritme cardíac, el calentament amb en Josep M, l'Enric i l'Alberto va ser molt suau. A falta de 20' de l'inici de la cursa ja ens vàrem separar i vaig decidir entrar dins el box dels temps acreditats per estar el més endevant possible a l'hora de la sortida. Tot i això al final, la sortida em va tocar fer-la a 4 o 5 fila, posició correcta per començar a córrer sense gaires entrebancs.
A l'espera de l'inici de la cursa, 10', les cames de mica en mica s'anaven refredant, però no només les meves, per tant cap problema. Durant aquests minuts d'espera al final vaig trober-me al mig d'un bon gruix de corredors que no deixaven gaire espai per córrer i que deixaven entreveure un inici de cursa complicat, en especial per les possibles entrebancades i/o caigudes.Comença el comte enrere i es dóna el tret de sortida. Els primers metres, ben bé 1 km, son al ritme de la riuada de gent 3'25"; és a partir de llavors quan cadascú es pot pasar al seu ritm de creuer.
L'inici havia estat ràpid, normal en una cursa com aquesta, que et deixes portar una mica per l'eufòria de la riuada, però el millor de tot és que en passar el km 2, 3, 4 també anava igual de ràpid, aproximadment, senyal de que no estava pas malament físicament i que era el moment de decidir si m'arriscava una mica, molt o gens. La desició va ser intentar mantenir un ritme de 3'30" màxim, i a cada pas de km així era.
El moment de crisi el vaig passar al km 7 ja que em vaig despenjar de qui m'havia marcat el ritme durant els últims tres kms i vaig notar les cames lentes. En agafar la Diagonal, però, les coses ja van canviar, ja que "només" quedaven 2 kms. El final com acostumo a fer no va implicar una accel.leració de ritme, ja que la feina ja la tenia feta.
Finalment el marcador em va fer aparèixer un somriure de satisfacció general. Després de veure els resultats, la satisfacció és doble, ja que els ritmes són del tot correctes i els parcials regulars, ja que al km 5 vaig passar per 17'19" i els segons 5 kms van sortir a 17'25".
A aquesta cursa es va estrenar l'Ana que va fer un súper temps de 56'09", i que tot i tenir una petita torçada de tormell a la baixada d'Almogàvers per les pedres en calçada d'unes obres va estar del tot satisfeta de la marca. 
Una de les millors coses que passen en aquestes curses es que et retrobes amb molta gent amb la que tens una relació de competitivitat amistosa i amb gent amb qui has compartit moments importants de la vida esportiva, com és el cas d'en Manel, una fiera que ja està arribant als seus millors moments amb 33'.