dimecres, 31 de març del 2010

cosa de números

Aquestes són les dades de la mitja de Montornès:
km 0 - 4 14'28" 164 ppm
km 4 - 6 7'18" 165 ppm
km 6 - 8 7'32" 167 ppm
km 8 - 10 7'22" 167 ppm
km 10 - 12 7'13" 169 ppm
km 12 - 14 7' 12" 168 ppm
km 14 - 16 7' 02" 169 ppm
km 16 - 18 7' 08" 173 ppm
km 18 - 20 6' 55" 173 ppm
km 20 - Final 4' 03" 174 ppm
TOTAL 1 h 16' 20" a 168 ppm
Vist això i sabent que el dia anterior (dissabte) vàrem fer amb en Lluis una sortida en bici de 95 km, una mica estranya, les conclusions són prou bones.
L'estat de forma assolit en el córrer fins el moment és bo, i millor del que en principi em podia imaginar.
El que em preocupa una mica però, és el nivell de natació que tot i tenir algun moment d'eufòria no és un estat de bones sensacions continu, tot i que espero posar remei ben aviat.

dilluns, 29 de març del 2010

mitja Montornès

La cara de córrer una mitja ha estat aquest diumenge a Montornès.
Ahir a les 10 del matí, tot i anar a dormir tard i retallar una hora la nit pel canvi d'horari la mitja ha resultat ser tal i com hom desitja quan s'inscriu a una cursa.
Les sensacions que han estat bones i la companyia prèvia amb els coneguts del running i durant la cursa han fet que realitzès una bona marca (per mi) de 1 h 16' 20" reals.
Val a dir que les condicions meteorològiques eren bones, tot i que l'aire era present en tot moment.
La cursa va començar sense res predefinit i va ser durant el transcurs dels primers kms que vaig "decidir" que fer, una mica condicionat per la situació de la mateixa.
Al tret de sortida, vaig començar a córrer i com que no estava a les primeres files l'inici va ser calmat, això si, procurant no ensopegar per no caure.
Al cap d'un parell de minuts el ritme ja era el de les cames i de mica en mica vaig anar avançant gent fins a veure al km 2 aprox. un grupet que tenia bona pinta.
Un cop vaig enxampar aquest grup, la pregunta va ser: A auan aneu? essent la resposta a 1 h 16.
Buf! vaig pensar, però com que la calentura de les curses fa que tinguis la sang a les cames i no al cap, vaig decidir anar en aquest grup i deixar-me portar.
Una grata sorpresa va ser que vaig anar còmode amb el grup esmentat que la "voz cantante" qui portava el ritme matemàticament era un conegut de les classificacions capdavanteres, l'Alberto Caballero, que en aquella cursa feia de llebre d'una altre corredor, precisament a 1 h 16'.
Així doncs, les sensacions que eren bones, la companyia d'una llebre de luxe, i el fet d'anar protegit de l'aire durant la pujada a La Roca van fer que ben bé fins al km 18 anés passant els minuts a bon ritme.
Va ser a partir de llavors que no vaig poder mantenir el ritme que marcaven; vaig despenjar-me uns metres que al final es van traduïr en 12" respecte a qui fins al km 18 ens havia portat a un bon ritme.
Després de la recta final, inacabable, el marcador donava fe de la bona cursa que vaig fer.

dimecres, 24 de març del 2010

varis

La cursa de diumenge, la mitja del Maresme, ha tingut varies seqüeles, entre aquestes hi ha el fet de tenir les cames carregades ben bé fins avui dimecres, tot i que no ha impedit fer els canvis de ritme previstos.
Feia varies curses que no se'm carregaven tant les cames, ja que fins a aquesta no havia donat un percentatge d'esforç important.
Respecte a coses importants d'aquesta setmana, remarcaré la primera sortida que vaig fer ahir amb la meva fletxa des de fa molts mesos (challenge de Calella). El més remarcable és la comoditat que tinc sobre d'ella i que sense adonar-te et demana, i li dones, la posició aerodinàmica per la qual està muntada.
Ara, fet l'entrenament de córrer del dia, les cames les tinc millor que no pas a primeres hores del matí, ja que tot i fer canvis de ritme, que no han estat forts, les tinc més fresques i més ràpides.
Aquesta tarda, aprofitant les hores lliures aniré a la piscina a fer uns kms de natació, que si no carrego una mica, el temps se'm tirarà a sobre i no arribaré amb les condicions mínimes desitjables a l'inici de la temporada de triatló, que enguany és més aviat que mai, ja que comença al triatló de Porto Colom l'1 de maig.
Demà sortida en bici molt semblant a la del dijous passat.

dilluns, 22 de març del 2010

mitja Maresme

Doncs bé, com ja he dit en el comentari anterior, la mitja del Maresme és un conjunt (suma) de moltes i variades sensacions, tant de bones com de molt dolentes.
Els moments previs van ser bons, tant per les sensacions que tenia com per el grup de gent coneguda que et vas trobant i vas saludant, fet que sempre agrada.
La cursa en si de bon principi ja va ser ràpida, als primers kms van ser els determinants per arrisca-se o no amb el ritme.
Com que a l'anada a Santa Susanna hi havia aire en contra vaig decidir arrisca-me i adjuntar-me a un grup de corredors que anàven, potser ràpid pel que en un principi havia pensat, però que em facilitarien les coses per batre la resistència de l'aire.
Per tant, durant aquests kms, tot i anar a resguard de l'aire, el ritme era exigent pels entrenaments i pel tipus de treball que havia realitzat fins aleshores.
L'objectiu en aquells moments era mantenir-me en el grup fins al gir i la tornada cap a Calella. Així ho vaig fer, per tant ja tenia un objectiu assolit.
A la tornada, a partir del km 14 aprox, la cursa ja la vaig fer en solitari, adquirint sensacions gens agradables a la panxa fins al punt que vaig haver de parar passat el km 15 per descarregar.
En aquest moments penses que has anat massa ràpid i que el rime exigent t'ha passat factura, però aquesta no és tota la realitat ja que vania condicionat per una calçotada el dia anterior, i sabent com sóc jo, la mesura no anava al meu favor.
Al final la marca va fer que com a mínim quedès satisfet per haver portat un ritme alt durant força kms, però si hem donen a escollir, prefereixo fer 1 h 30', que no pas aquesta marca i passar males estones durant i després de la cursa.
Els números de la cursa són els següents:
km 0 - 2 : 7'01" 162 ppm
km 2 - 4 : 7'08" 170 ppm
km 4 - 6 : 7'11" 170 ppm
km 6 - 8 : 7'01" 170 ppm
km 8 - 10 : 7'17" 169 ppm
km 10 - 12 : 7'19" 169 ppm
km 12 - 14 : 7'12" 171 ppm
km 14 - 16 : 7'29" 169 ppm
km 16 - 18 : 6' 54" 168 ppm
km 18 - 21 i més : 12' i pico 167 ppm

diumenge, 21 de març del 2010

mitja Maresme (titulars)

Mitja marató de Maresme, tot un conjunt de sensacions oposades.
De bon matí, bones.
Durant la primera part de la cursa, fins al km 14, he anat collat, però he anat força bé.
A partir de llavors, malestar intestinal.
Al km 15 i pico, parada tècnica per descarregar (no posaré detalls).
Fins al final recuperant sensacions.
Final, 1 h 17' 03", bona marca, tenint en compte que he anat amb molèsties i he fet una parada tècnica on he perdut uns quants segons. Satisfet.
Ara ja recuperat del tot.

divendres, 19 de març del 2010

imatges marató Barcelona 2010










seguint sumant

Això és el que toca, anar seguint sumant kms i kms de cursa a peu, de bici i de natació.
Referent a la natació, aquesta setmana és de presa de contacte (per segona vegada aquesta temporada) amb les bones sensacions a l'aigua i d'intentar fer-se amic dels fluxes creats al voltant del cos mentre els moviments articulars i de tronc s'intenten obrir pas piscina a piscina.
Pel que fa a la bici, inici d'un cicle de càrrega de kms (molts) i posteriorment de càrrega de càrrega (valgui la redundància) per intentar assolir un nivell alt sobre rodes.
Al córrer, després d'un bon treball de base, amb l'excusa de la preparació de la marató, faré un petit "bajón" en tots els aspectes per posteriorment apretar el tema volum i ritmes, en funció de la competició marcada com a important en el calendari personal.
Val a dir que el ritme competició serà tant variat com la tipologia de competicions que tinc planificades fer, triatlons olímpics, de distància B, Ironmans i de llarga distància.
Finalment, amb el treball físic (de gimnàs) estic fent un reset, és a dir, unes setmanes de preparació general, unes setmaes de treball de força amb hipertròfia (que no es nota), unes setmanes poques de força màxima (cordinació intramuscular) i finalment treball de força resistència traslladant-la al moviment específic i al medi.
Avui divendres, tenint en compte que demà toca 90 km de bici cómodes i que diumenge faré un rodatge de 25 km (mitja marató Maresme) toca fer uns importants 45' de trote suau amb posteriors estiraments i 30' de piscina, fent 2000 "metrillos" (de moment pocs) amb un punt de certa calitat.

dijous, 18 de març del 2010

canvi de mentalitat

Després d'un primer cicle finalitzat amb la marató, ara ja és hora de fer una canvi de mentalitat i encarar tots els entrenaments per millorar del rendiment global de les competicions de triatló.
Els entrenaments de la setmana seguiran estructurats de la mateixa manera però evidentment canvian objectius de les sessions i distribució de càrregues.
Avui per exemple faré la primera sortida en bici amb pujades de tota la temporada, i això que ja porto unes quantes.

dimecres, 17 de març del 2010

la millor (la recuperció)

Després d'un exel.lent dia, el de la marató, una de les coses que tenia moltes ganes de fer i ja feia temps que teniem planificat, era anar a fer un parèntesi a la neu.
paradoxes de la vida, el dilluns quan vàrem marxar a la neu, la neu va venir a casa, però tot i això, ens vàrem endinsar a la Catalunya de pessebre (per la neu que hi va haver durant tot el camí) i després d'una parada forçada a mig camí vàrem arribar a destí el dia següent, el dimarts pel matí.
La recuperació va consistir en els dos millors dies d'esquí desde fa mols anys, tant per la neu, no cal dir que hi havia molta, com per la tranquil.litat que respiràvem amb tota l'estació per nosaltres sols.
Amb aquestes petites vacances, qualsevol no córre ràpid per començarles quan avans millor, no creieu?

dissabte, 13 de març del 2010

la millor (matemàtica1)

Aquests són el núm. dels parcials extrets de la web de la marató. Quin goig!

km 0 - 5 : 20' 04"
km 5 -10: 19' 44"
km 10-15: 19' 59"
km 15-20: 20' 03" 1a. Mitja: 1 h 24' 03"
km 20-25: 19' 33"
km 25-30: 19' 31"
km 30-35: 19' 29"
km 35-40: 19' 28"
km40-meta: 8' 34" 2a. Mitja: 1 h 22' 17"

Temps final: 2 h 46' 20"

Més endevant, si aconsegueixo entendre el software del Garmin posaré els núm. del ritme cardíac.

la millor (cursa)

Quin moment els últims minuts previs a la sortida, quan tothom parla del que vol fer, que tothom té un somriure al rostre, que tothom té esperances d'assolir el que s'ha proposat, que tothom pensa en l' "esforç" que ha fet fins arribar al lloc, que tothom agraeix d'una manera o altra a "no se qui" el fet de podes estar al punt de sortida ...
Doncs arriba l'hora i els nervis no són presents, però en canvi l'emoció és tal que durant els primers metres de la marató noto un formigueig general que transcorre per tot el cos i que sense dubte val més que tot l' "esforç" realitzat durant els tres mesos d'entrenaments.
La sortida com cada any, és un moment especial, són moments en que un se n'adona del que ha estat fent i farà aquell dia, una marató!
Els primers kms, ja superat el moment emocionant de l'Av/M.Critina i de la Plaça Espanya, són per anar agafant espai per córrer i per anar mesurant els ritmes marcats amb anterioritat per poder assolir la marca desitjada.
Un cop a la Ctra. de Sants l'espai per poder córrer ja és bo, no al 100%, però permet anar relaxat al ritme preestablert.
Durant aquests moments avances gent i ets avançat, fet normal en quest tipus de cursa, per tant és una situació que no provoca cap tipus d'ansietat.
La cosa canvia quan passat el Camp Nou, per la Diagonal, tothom està al seu lloc (o quasi tothom), és en aquest moment quan retrobo en Xavier i el grup que a priori vol anar a 4' el km. Amb ells m'hi estic uns kms, això si, amb dificultat, ja que les cames em poten una mica més ràpid, i de tant en tant he de posar fré per no excedir-me en el ritme.
Un cop a la Gran Via, al km 12, ja veig que el meu ritme és una mica superior al del grup d'en Xavier i sense voler m'avanço uns metres, fet important, ja que a partir d'aquest moment decideixo deixar-me portar, de forma mesurada pel ritme que em demanen les meves cames i no anar a remolc.
Aquest fet fa que molts moments de la cursa la companyia sigui nul.la i el vagatge per la ciutat sigui en solitari.
Els kms van passant i les sensacions i el ritme segueixen sent òptims, amb els avituallaments personals mil.limetrats i els ànims del club de fans (mon pare i ma mare) que ajuden a posar un toc més que important de motivació als llocs on el públic és escàs.
A l'Av/Meridiana, amb aire en contra, arribo al punt en que freno el ritme i decideixo anar en un grup, per anar més descansat, però aquesta situació no la faig durar gaire ja que al pas pel km 20 torno a decidir anar unicament al ritme que en marquen les cames.
Arribo al pas per la mitja i el crono (ja posaré marques en un altre missatge), és perfecte.
En aquest moment comença una segona part de la marató, no per iniciar la segona mitja, sinó pel canvi de ritme que em marquen les cames, iniciat amb una altre corredor amb el qual tenim una agradable conversa durant 4 o 5 kms.
La baixada per Felip II és ràpia i sense voler ens plantem a la Rbla.Prim, on anem a buscar la Diagonal. A Aquest punt hi trobaré molta gent coneguda, molta, molta, fet que s'agraeix i que fa que aquest sector de kms passin i passin com si res.
Com si res no és l'expressió més adequada, de fet són uns kms d'eufòria col.lectiva i de moments molt emocionants.
Arriba el temut km 30 i les sensacions són tremendes, és a dir, són les mateixes que tenia al km 5, 10, 15, 20 i 25.
És en aquest punt però on la panxa em fa un "toque", però que no portarà a cap circumstància adversa.
Al km 32 aprox, a l'Av/Litoral, és el punt on els ànims de part de la familia s'agraeixen més, ja que s'encara el final de la marató i el paisatge no és gaire atractiu.
Seguim correns i seguim gaudint de barcelona pas a pas. Al km 34 arriba un moment desitjat, l'Ana, la meva dona, m'espera amb l'alegria de sempre (quines ganes tenia d'arribar a aquest punt!).
Circumvalació, km 35, això ja està fet! Les sensacions són excel.lents, vaig avançant gent que va molt més lenta que jo, donant ànims recíprocs aumentem l'esperit d'autosuperació.
És a partir de llavors quan comença el millor de la cursa, el ritme segueix essent el mateix, el públic anima, és nombrós i continu, ja que es passa per Arc de Triomf, Urquinaona, Pl.Catalunya, Catedral, Pl.Sant Jaume, Rambles, Colón ... Tots aquests llocs emblemàtics de la ciutat també son llocs on la gent hi és present, ja sigui intencionadament o per casualitat es troben al lloc i animen als corredors.
Per finalitzar, el Paral.lel de pujada, no comporta cap tipus de sobreesforç i Sepúlveda és una recta en la qual començo a gaudir 'haver fet una marató excepcional, no per la marca, sino per com l'he viscut i com l'he disfrutat en tots els sentits.
Ja a la recta final aixeco els braços buscant a mon pare i gaudeixo de l'eufòria col.lectiva creuant mirades amb tothom.
Passada la meta, buf! Què he fet?! Senzillament he estat 2 hores 46' i 20" en un estat de satisfacció personal i que sobretot he pogut gaudir de forma especial amb tothom.

divendres, 12 de març del 2010

la millor (prèvia)

Aquesta edició de la marató de Barcelona, passats uns dies, i reflexionant de com ha anat, del rendiment assolit, del que he gaudit i de com ha estat la recuperació, sense cap mena de dubte puc considerar que ha estat la millor.
La millor pel que fa als entrenaments (sempre per sota del patiment i de la agonia), la millor pel que fa a les marques parcials (matemàtica pura), la millor pel que fa a la poca sensació de fatiga durant la cursa (m'ho expliqueni no m'ho crec), la millor pel que fa a la recuperació (sense tenir les cames carregades), la millor pel que fa al rendiment que n'he tret pel vagatge d'entrenaments específics (12 setmanes començant de 0), la millor per poder-la compartir amb la gent a qui més estimes ...
La marató la vaig començar el dilluns de la mateixa setmana, ja que a partir de llavors vaig tenir en compte la ingesta d'aliments curts en carbohidrats, i vaig procurar tenir una regularitat en els àpats, evitant "atracons" i la ingesta excessiva d'aliment..
Els entrenaments a excepció del mateix dilluns ja van ser progressivaments encaminats a intentar assolir un pic el diumenge. El descans per tant, cada vegada era més complert (tot i que dimarts, dimecres i dijous anava una mica tocat per la falta de pastes i arrossos).
Les sessions de córrer evidentment anaven acompanyades de sessions de bici, que anaven bé per no carregar muscularment i treballar el sistema aeròbic (tant dimarts com dijous 70 km plans) i sessions molt curtes de natació de 1000 a 2000 metres per relaxar musculatura.
Ja encarant la recta final per la marató, el dissabte va ser un dia una mica extrany, ja que de bon matí vaig entrenar exclusivament per estirar cames i relaxar-me, vaig dinar per recuperar energies de carbohidrats (potser massa), com ja vaig fer en el sopar anterior i vaig anar a treballar, fet que em va obligar a sopar quasi a les 12 de la nit i anar a dormir amb els nervis i el sopar fent xup-xup a la panxa.
La nit no va ser molt agraïda i les hores de son no van arribar ni a 5, ja que a les 5:30 va sonar el despertador per comnçar a preparar el "tingladu" de la marató.
L'esmorzar el de sempre, això si, amb una mica més de quantitat.
Les sensacions durant les hores previes a la marató no eren les òptimes però si eren millors del que em podia imaginar abans d'anar a dormir.
La concentració al punt va ser posterior a l'última parada a casa els meus pares, que va servir per relaxar-me una mica i acabar de definir els punts de suport logístic.
De camí, en metro, quedada amb en Lluis, i finalment arribem al centre del món (per molta gent durant aquell dia).
Les curses, en especial la marató de casa, és un bon lloc per retrobar coneguts, amics i companys de tot tipus que sempe agrada saludar i que serveix per fer veure que formes part d'un col.lectiu molt nombros i molt heterogeni, però que està unit per un únic motiu, viure gaudint de l'oportunitat de poder córrer.

dijous, 11 de març del 2010

2 h 46' 20"














Aquest és el temps que vaig estar gaudint.
A primer cop d'ull, mirant les classificacions i els parcials, hom se n'adona del que realment ha fet.
Demà crònica.

dissabte, 6 de març del 2010

i demà ...

A 23 hores de l'inici de la marató la tranquil.litat de gaudir d'aquesta espectacular prova esportiva que transcorre pels carrers de Barcelona és absoluta.
De fet aquest és l'unic objectiu de la Marató de demà, aprofitar i intentar gaudir al màxim de cada moment i/o cada metre superat.
El ritme com ja he deixat reflectit en algun missatge em permetrà, "espero", fer-ho així i poder compartir amb tot aquell qui m'envolti de l'esperit esportiu, de col.laboració, d'enteniment i de superació personal que acostuma a embolcallar una prova com la de demà.
Sembla que tot està ben encamiat per cumplir les espectatives formades al llarg d'aquestes dotze últimes setmanes (12 setmanes d'entrenament inciciant-lo de 0) i que tots els factors són favorables, menys el temps, que pronostiquen una marató freda, la més freda que hauré reaitzat.
Ara toca deixar-se anar, això si, no més ràpid de 4'/km.

dimecres, 3 de març del 2010

a fer bondat

Després de setmanes entrenant per a fer una marató amb cara i ulls i poder gaurir-la, ara toca fer bondat, tant en l'entrenament- descans com en la dieta i els seus horaris.
Aquests últims dies he tingut sensacions ben varies.
El divendres passat el fantasma de les molèsties al tormell (com tot just fa una any) ha aparscut, fet "normal, ja que el calçat que faig servir ja està força, per no dir molt, gastat. El motiu, senzillament és que el vull allargar fins la marató per posteriorment jubilar-lo. El canvi de calçat l'he volgut fe unes setmanes abans, però tot i fer servir el mateix model d'asics, però de la nova temporada, el fregament a la part del taló és excessiu, amb les conseqüents molèsties.
En canvi l'entrenament de ritme del dilluns (25' trote + 10 km a 3'55" + 10' trote + 4 km a 3'50" + 5' trote) ha estat profitòs, tant física com mentalment.
Això si, les molèsties del tormell, tot i que són molt petites, encara les noto.
Aquesta setmana l'objectiu principal és anar descansant físicament de les càrregues màximes i anar cuidant el tema menjar, per tenir les sensacions òptimes en tema energètic el dia de la cursa.
El tema loística el tinc ben cobert gràcies al suport familiar, que em proporciona en punts clau els gels que vaig necessitant al llarg del recorregut.