diumenge, 11 d’abril del 2010

duatló de Vic

Matí profitós. Bon temps i temperatura agradable per fer un bon duatló en companyia i amb la participació d'altres de la família.
De bon principi les sensacions eren les que havien de ser. Cames un punt carregades però amb ganes d'estrenar-se en duatló després de tres temporades sense fer-ne cap.
Entre salutació i salutació he fet un escalfament tranquil, unes rectes i cap al punt de sortida.
A l'espera de la sortida tot seguia igual, però quan s'ha donat el tret de sortida, sorpresa!
Ensopegada i al terra, amb posterior rodolada. Les conseqüències immediates han estat reiniciar el còrrer força enrederit.
Però entre el "calentón" d'anar per terra i el propi de la compeició he anat remuntant fins a col.locar-me amb aquells qui ja sabia que més o menys anirien bé en bici.
Un cop feta la transició la bici, tremenda. Els primers tobogans són agònics i ha estat en aquest moment on he dit prou! Seguint la roda d'en Santi Pellejero he rebentat. Sort que ha estat més psicològic que fósoc i al final m'he quedat, per sort, amb el grup que no ha pogut seguir el ritme d'aquest i d'un corredor més que han saltat i han marxat.
La pujada al primer port ha estat brutal, tot i que ja no he agonitzat com en els primers moments, però una cosa si, s'ha fet "curta". Un cop a dalt ja estava tot fet, ja que la baixada és fàcil i el segon portet no es fa tant dur, fins hi tot m'he pres el luxe de passar i tirar del grup en alguns moments i ja en els últims km de bici.
Val a dir que durant tot el segment de bici he estat conscient que anava carregat de cames de dels entrenaments de tota la setmana, senzillament per que puntualment cremaven d'allò més.
A la segona transició, moooolt lenta, la feina ja estava feta, i només s'havia d'acabar. Això si, amb el costat esquerra de tota la cama, que ha rebut la caiguda, dolorit.
Al final, sorprès del resultat que encara no l'he mirat i content, en especial per que ha estat una duatló dura, però ... que s'ha fet curta.
Les pitjors conseqüències de la caiguda les començo a notar ara, tinc el costat dolorit de veritat! jaja.