fent bondat

Ara és el moment de fer bondat, és a dir, descansar i fer coses que no acostumes a fer durant el període d'entrenament.

A part de treballar, com un bon jan, gasto les hores del dia improvitzant en tot moment el que faré la següent mitja hora, i així passen les hores, els dies i les setmanes.

Avui per exemple, dia de festa, he sortit a fer kms amb dos companys de feina, al final ha estat una bona sortida, coneixent noves carreteres i paisatges de tardor que feia temps que no contemplava. Sobre les rodes, els més de 560 kms que he fet en cap moment s'han fet llargs ni pesats.

És tot un goig poder gaudir de les carreteres i dels paratges del prepirineu.

Ah, per cert, els kms han estat sobre la moto.

Ironman Zürich 2010

Com que l'energia que tinc no la necessito pels músculs, ja que estic descansant, tota em convergeix al cap per fer treballar les poques neurones que tinc saludables. Aquest fet inusual fa que hagi estat molts dies donant voltes i voltes (les meves neurones necessiten el seu temps) pensant en si fer o no fer una altra animalada (ironman), i en cas afirmatiu on.

Doncs en un moment àlgid, en un pic d'exitació neuronal, la neurona més arcaica ha decidit, convencent a la resta, que seria capaç de repetir un triatló de distància ironman i que un bon lloc per fer-ho seria Zürich.

Després d'un descans neuronal, necessari per haver treballat de forma continuada durant dies, avui ha arribat l'hora de fer executar la decisió final. Així doncs, ja tenim primer objectiu de cara a l'any vinent.

campana justificada

Després de 3 dies amb el coll irritat, toca estar de 3 a 4 dies carregat de nas (com sempre que em refredo). Per tant, aquest matí al so del despertador he decidit no fer acte de presència a la Marató del Mediterrani (la mitja marató) per acabar de recuperar-me i descansar després de dues nits amb poc descans.

Està clar que podria haver anat, més tenint en comte els 22 euros perduts de la inscripció, però com que era un més a més, no m'ha significat cap decepció.

Ara, a descansar una mica, només una mica, i a buscar curses per gaudir de l'esport 100% de lleure.

anem a estirar les cames

Aquest diumenge, per anar a estirar les cames que ja estan del tot recuperades del Challenge aniré a fer la mitja de la Marató del Mediterrani, això si, de relax.

Fer un rodatge en companyia dels companys d'entrenament de la Marató d Barcelona i altres sempre és d'agraïr.

És una bona excusa per estar una estona amb la colla i recordar tot el que ha passat i passarà a partir d'ara.

Challenge

Tota una temporada pensant en el seu final, i ja està.

En un any passen moltes coses, de bones i de dolentes, de millors i de pitjors, d'ànims i de desànims, d'eufòria i de tristesa, però l'important és que al final només quedin els bons records i les sensacionals experiències, en especial les personals, que t'aporta un repte de tal magnitud com pot ser un triatló distància ironman.

El resultat, el temps que s'ha marcat cadascú, és important, també és important el que s'ha arribat a fer per poder realitzar aquest repte (hores d'entrenament, cansament, estar-se d'altres coses, no gaudir de la companyia de qui estimes...) però ...

... el que realment dóna sentit a tot això és que en moments com aquests hom se n'adona que està envoltat de la gent a qui més estima i més aprecia.

Gràcies a tothom que ha estat animant-me, gaudint més o menys, de l'esforç al llarg de 9 hores i 25 minuts.