Com que l'energia que tinc no la necessito pels músculs, ja que estic descansant, tota em convergeix al cap per fer treballar les poques neurones que tinc saludables. Aquest fet inusual fa que hagi estat molts dies donant voltes i voltes (les meves neurones necessiten el seu temps) pensant en si fer o no fer una altra animalada (ironman), i en cas afirmatiu on.
Doncs en un moment àlgid, en un pic d'exitació neuronal, la neurona més arcaica ha decidit, convencent a la resta, que seria capaç de repetir un triatló de distància ironman i que un bon lloc per fer-ho seria Zürich.
Després d'un descans neuronal, necessari per haver treballat de forma continuada durant dies, avui ha arribat l'hora de fer executar la decisió final. Així doncs, ja tenim primer objectiu de cara a l'any vinent.
