Tota una temporada pensant en el seu final, i ja està.
En un any passen moltes coses, de bones i de dolentes, de millors i de pitjors, d'ànims i de desànims, d'eufòria i de tristesa, però l'important és que al final només quedin els bons records i les sensacionals experiències, en especial les personals, que t'aporta un repte de tal magnitud com pot ser un triatló distància ironman.
El resultat, el temps que s'ha marcat cadascú, és important, també és important el que s'ha arribat a fer per poder realitzar aquest repte (hores d'entrenament, cansament, estar-se d'altres coses, no gaudir de la companyia de qui estimes...) però ...
... el que realment dóna sentit a tot això és que en moments com aquests hom se n'adona que està envoltat de la gent a qui més estima i més aprecia.
Gràcies a tothom que ha estat animant-me, gaudint més o menys, de l'esforç al llarg de 9 hores i 25 minuts.