dissabte, 21 de juny del 2008

canvi de ruta

Com acostumem a fer els dissabtes, hem quedat a les 7:30 per fer una sorideta en bici, 7:20 amb en Lluis. Ja feia dies que en Jaume havia estat mirant, i calculant diferents rutes a fer, per variar una mica el circuit de la N-II. Cal afegir, que també hem tingut noves incorporacions a la sorida, que per diferents circumstàncies que no comentaré no hem acabat junts, bé, de fet, als 10 km ja s'havia trencat el "grup".
Anècdotes a part, la sortida ha estat divertida, hem realitzat tres portets de 4-5 kms amb força desnivell, i també amb diferents intensitats.
Per començar, hem arribat a Masnou, on hem girat i hem pujat cap Alella per dirigir-nos fins a Vilanova del Vallès, aquesta pujada ha estat més aviat tranquila, tot i que en Jaume ha començat ja a marcar el ritme, en Lluis, de mica en mica va millorant la forma física a la bici, permetent-li no despenjar-se tant.
Després de la petita introducció a la muntanya hem anat cap a la Roca i hem girat a l'esquerra per anar cap a Òrrius, aquest port no és gaire llarg, però té un pendent continu i acusat. Ja al principi, en aquest cas, cadascú ha pujat al seu aire. En el meu cas, he anat a un ritme continu. En Jaume, com acostuma a fer, ha pujat de forma més irregular.
Un cop hem arribat a la destinació, ens hem dirigit cap a Dosrius, i hem pujat a Can Bordoi per acabar a Cardedeu. Aquesta pujada, com molt bé ha insinuat en Lluis, té trampa. En aquest cas, la pujada l'he decidit fer dret per canviar la manera de treballar a nivell muscular i així descansar de la posició d'assegut.
Finalment, ja de tornada a Barcelona per la Carretera de la Roca, un parèntesi a fer una coke.
Com que anàvem curts de kms, hem decidit fer una visita al nostre estima "bucle (en Lluis ha cregut convenient marxar sense fer més kms, de forma sàvia) fent 3 voltes per finalitzar la sortida d'avui amb més de 100 kms a les cames.
La visita al "bucle" ha estat per recordar els entrenaments que vàrem fer en Jaume i jo l'any passat (quins records!) i també per fer una mica l'animal, amb traïdoria inclosa (de bon rotllo, és clar).