dilluns, 9 de setembre del 2013

"actualitat"

Les meves quatre curses més recents han estat tres triatlona i una cursa a peu.
Poc abans de l'agost, vaig realitzar el triatló de Palamós a la categoria de Grups d'Edat. Tot i tenir dubtes de si fer Grups d'Edat o Elit, al final vaig quedar-me amb la millor elecció.
El fet d'escollir la competició de Grups d'Edat, i que aquesta tingués premi en metàl·lic per al primer classificat, va fer sortir el meu esperit més competitiu i ambiciós, però per això no menys lúdic.
Així que, després de molt de temps, sortia a competir per guanyar una prova.
La confiança estava accentuada per la continuïtat que duia fins el moment pel que feia als entrenaments ja que les sensacions eren prou bones. 
La natació, cómode, va sortir tal i com tocava, sense ser el primer, però en un segon grup que va permetre agafar el cap de cursa.
A la bici, amb el recorregut variat i deivertit, vàrem ser capaços de seleccionar i eliminar els qui anaven més fluixos en aquest segment. Així doncs, el segment de córrer, tot i tenir dubtes de la posició real, la vaig treballar d'allò més. Només cal veure els parcials de córrer respecte els altres participants.
A meta, tot i cantar-me el tercer lloc, per manca de control de voltes, la satisfacció era alta per haver fet tot el possible.
La "sorpresa esperada" va ser a l'hora de pujar al podi, moment en que mirant les classificacions, els dos primers, varen fer parcials de cursa a peu que evideciaven la realització d'una o dues voltes menys de les estipulades a la competició. Així que, el punt més alt de podi i el premi en metàl·lic va ser per mi, i el més important, una altra competició gaudida en companyia i amb total satisfacció i recolzament per part de mons pares.
La segona cursa, fa una setmana ja, va ser al triatló de Sant Pol. En aquest cas la distància sprint feia que fos un tràmit, on l'objectiu era agafar ritme competició i exigir-se aquell punt més del que ens exigim en qualsevol entrenament.
Després de matinar com poques vegades i veure la bona competició que va fer l'Elena (11a ), va ser el torn dels federats masculins.
Un cop a l'aigua, les sensacions van ser bones, tot i perdre de mica en mica el grup perseguidors dels primers.
Després d'una ràpida transició, vaig pujar-me sobre la bici i vaig poder fer caça d'un grup de quatre amb els que vaig finalitzar el segment ciclista.
La cursa a peu no va ser del tot bona, més que res per que les sensacions eren d'anar lent i poc lleuger.
En definitiva, mirant els parcials, hom se n'adona del que em passa sempre amb l'aigua, del que recupero a la bici, i de la cursa a peu que no va ser del tot ràpida.
La tercera competició, fa dos dies, va ser el Campionat de Catalunya de triatló a Banyoles. En aquest cas, la dinàmica va ser quelcom diferent que a Sant Pol.
A l'aigua les sensacions no van ser bones, a la bici vaig recuperar posicions fins arribar al grup que anava del 5è al 15è lloc aproximadament, i el córrer, amb millors sensacions i fent una cursa sostinguda.
La repetició del 8è lloc de Sant Pol evidencia un bon estat de forma de cara al final de temporada a Menorca.
Per acabar, ahir mateix, vaig fer la cursa de Festa Major del Poble Nou de 10 km. Com que feia poques hores que acabava de participar a Banyoles, l'objectiu no era cap altre que acompanyar a un bon ritme a l'Elena, per que realitzés un bon entrenament de ritme, també de cara al seu final de temporada a Menorca.
Així que entre unes coses i altres, vàrem fer un rodatge de 17 kms i uns 10 km entre mig a 43', és a dir, a 4'18", temps que va permetre a l'Elena acabar en una meritòria 4a. posició femenina.