marató de Barcelona

Dilluns posterior a una marató, per tant: Físicament, les cames les tinc una mica tocades, menys però del que em podia imaginar i mentalment eufòric, primer pel resultat final i segon, més important, per la manera a la que em vaig encarar, abans, durant i després, a la marató.

Com cada any la marató de Barcelona suposa un nou repte i una nova experiència, que tot i ser el mateix esdeveniment esportiu, emocionalment està molt a prop de la utopia que tothom cerca però mai troba.

Lluny queda la Brevet de 202 kms de fa dos diumenges que van fer engreixar la cada vegada més gran motxilla d'experiències en la que acumulo bones i noves sensacions.

Pel que fa a la redacció de l'experiència de la marató, com que implica una bona estona, ja ho faré més endevant. Valdrà la pena.

mitja de Cambrils

La mitja de Cambrils ja queda molt lluny, però el resultat mereix un mínim comentari.

De baixada cap a Cambrils el discurs era defensiu, és a dir, prudent pel que fa al resultat (marca) que faria i que estaria capacitat de fer sense excedir-se a nivell físic. El que se era segur, és el fet d'iniciar la cursa de forma relaxada i sense cap tipus de guió preestablert.

Després d'un escalfament molt suau i just per entrar una mica en calor, la sortida va ser còmode i sense aglomeracions, que sempre és d'agrair.

De mica en mica tothom es va anar col·locant al seu lloc, jo també i vaig agafar un ritme de creuer que vaig poder mantenir fins ben bé al km 15. Això si, a partir del km 12 aproximadament vaig haver d'esforçar-me més per mantenir el ritme sostingut. A partir del ja comentat km 15 vaig disminuir la velocitat uns 5 segons per km i al final més, ja que la velocitat era excessiva, tant pels entrenaments fets fins el moment com pels entrenaments generals en aquestes últimes setmanes d'esdeveniments esportius de desgast.

Al final una marca de 1 hora 16 minuts i 54 segons em va sorprendre gratament i va fer esvair el cansament i fatiga muscular acumulada. I si de rebot hi ha un Campionat de Catalunya Universitari de mitja marató pel mig millor, ja que vaig poder assolir el tercer graó del podi, tot i no poder quedar-me per recollir el trofeu.

Avui és dissabte, i demà diumenge, per tant ja tenim una nova cita esportiva a tocar. En aquest cas és la Brevet de 200 de Granollers, esdeveniment d'inscripció d'última hora. A veure com responc a la acumulació de km en una mateixa jornada.

valenciald

És divendres i ja estic del tot recuperat a nivell físic de la competició del diumenge passat a València, però encara estic una mica ressentit a nivell mental de la càrrega d'entrenaments fins llavors i de la competició en si.

Per això, i altres aspectes, aquesta setmana ha estat de descans total, és a dir, dilluns piscina suau, dimarts bici suau i dimecres dijous i avui divendres, descans físic total.

Pel que fa al triatló de València puc dir que va ser una competició quelcom estranya, per les dates, per la distància, per la mentalitat amb la que vaig enfrontar-m'hi i per les sensacions abans i durant la cursa.

En primer lloc, referent a la data, només estem a principis de març i en altres temporades encara no havia ni començat a preparar el triatló. En segon lloc, tot i haver fet llarga distància, l'any passat el meu màxim va ser la distància olímpica. En tercer lloc, les sensacions abans de la cursa no van ser bones, tot i haver descansat i planificat el triatló amb uns mínims, la sensació no era la que cercava, ni a nivell físic ni a nivell mental.

En últim lloc, les sensacions durant la cursa, van seguir la dinàmica de la prèvia, on el físic no va acompanyar.

La cursa la vaig iniciar amb una previ massa curt i una mala gestió del temps de preparació del  material i de les necessitats. Tot i això la natació va anar prou bé, ja que és teòricament portava més fluix.

A la bici, ja de bon inici, les cames no estaven fresques i en tot el recorregut vaig tenir la sensació d'anar sobrecarregat. Tot i això, a la primera meitat, vaig mantenir un ritme acceptable, que és va capgirar a la segona meitat. Al final del recorregut de la bici, però, vaig revifar-me i les sensacions van millorar una mica, el punt just per intentar recuperar les bones sensacions que desitjava per encarar el segment de córrer amb garanties de fer una  "bon" parcial. 

En el segment de córrer les sensacions de poder fer quelcom interessant al córrer es van esvair, ja que les cames van tornar a fer-se notar per alentir el ritme que m'havia proposat. Una primera volta més o menys decent van donar pas a una segona volta més lenta i una tercera i última amb l'únic objectiu d'arribar a la meta sense sobrecarregar les cames per evitar mals majors.

Un cop finalitat el triatló les coses es veuen d'una altra manera i el reconeixement i la proximitat de la gent fan de la duresa de la prova una suma de satisfaccions personals per compartir.

Aquest cap de setmana mitja de Cambrils per rodar intentant no carregar-se en excés. Tot i que m'hagués agradat disputar-la (a nivell personal) una mica.