dimarts, 4 de març del 2008

ressacosos del diumenge

Una bona foto (feta per en Bernat), no cal comentar tot el que representa, o potser si; satisfacció, ràbia, emoció, alegria, tristor, superació, sorpresa, rendició, fatiga, eufòria ... En aquesta foto queden reflectides un cúmul d'hores d'entrenament, de sacrifici, de disciplina, d'esforç ...
Durant tot el recorregut d'una marató, aquest és el moment que tothom espera, ja sigui correns, caminant, esprintant, desmaiat ... l'important és passar i pensar "ho he aconseguit".
La marató és tot un repte per aquell que és la primera vegada, la segona ... que la fa, representa anar una mica més ràpid, acabar una mica millor, gaudir una mica més ...
Durant el que porto de setmana l'efecte marató insisteix en no deixar-me; mal de cames i cansament general. De totes maneres, no implica cap sacrifici fer vida normal, i menys sabent el que es pot experimentar en 42,195 kms de cursa a peu.
Avuí he intentat fer un trote cómode, al final han sortit 55' de "trote" molt suau en companyia del mal de cames. Ha estat un rodatge agradable, ja que erem un grupet poc habitual, fet que sempre és d'agraïr. En finalitzar, uns estiraments molt suaus i finito.
Foto de les hores prèvies a la marató. En aquestes fotos tothom acostuma a fer bona cara. jeje.
Durant els retrobaments de després de la marató, la pregunta majoritària és: "Què tal, com ha anat? Què has fet?" Una sincera enhorabona a en Lluis.