dimecres, 28 de setembre del 2011

passejada en companyia

Avui dia diferent, una passejada de relax pe les costes del Maresme-Barcelonès en companyia d'uns animals curiosos.

Relax!

dilluns, 26 de setembre del 2011

metxa encesa

Ja s'està encenent la metxa per donar el tret de sortida a la preparació de la nova temporada. Els pensaments de mica en mica deixen de treballar en la temporada, per mi, ja passada i comencen a fer-se espai en la planificació i organització del temps disponible de la temporada 2012.
A partir d'ara, sense presses, és clar, anirem fent una pluja d'idees que de forma involuntària s'aniran definint cap a uns objectius clars que marcaran el desenvolupament de la temporada esportiva que presenta el 2012.
Una cosa és certa, aquest any iniciarem la temporada d'entrenaments més aviat que de costum, de forma molt esglaonada, i tenint especial atenció als objectius finals.
La motivació va pujant!

dimarts, 20 de setembre del 2011

descans

Aquest dies el descans i l'estar sense fer res més que descansar a nivell físic està resultant beneficiós. La regeneració s'activa i tot es va recuperant de mica en mica. Totes les petites molèsties que hom s'escolta quan està a ple rendiment i  no es descontrolen (per que no passin a lesió) van desapareixent però ...
Al mateix temps van sortint altres molèsties fruit del sedentarisme i del canvi d'activitat i el cansament es desplaça cap a  la ment.
Ara és el moment de posar-se les piles amb una mica d'economia, demografia i antropologia per agafar un bon ritme i unes bones pautes que permetin superar els propòsits intel.lectuals.
Més endavant ja pensarem en els propòsits esportius de cara la temporada 2011-2012, quede ben segur seran estimulants, tant físicament com mentalment.




Ja veurem ...

divendres, 16 de setembre del 2011

baixa i fi de remporada

Una temporada quelcom diferent no podia finalitzar d'una altra manera. 
Després d'una cursa com la de Poble Nou, amb un resultat satisfactori, el dilluns era dia de descans i de fer quelcom diferent. 









Així va ser, un passeig en una nova joguina adquirida, una caiac, amb el que això implica: esforços als que no estem acostumats, postures poc adequades ...
El resultat del "descans" amb el caiac ha estat una baixa amb forts dolors de lumbars que m'han obligat a estar tot el que portem de setmana sense fer res i que així continuarà uns dies més.
Entre això i que aquesta segona part de la temporada no la tenia molt definida han desembocat en la decisió de finalitzar la temporada esportiva.
A partir d'ara, un cop recuperat, iniciarem un període de 4 setmanes de descans triatlètic per començar a carregar piles, tant físicament com mentalment per encarar el nou projecte de la temporada vinent, que any rere any implica un repte diferent i imprevisible, fent-lo així encara més interessant..

dimecres, 14 de setembre del 2011

cursa festa major del Poble Nou

El diumenge vaig fer la cursa de festa major del Poble Nou amb cap objectiu en concret. Motiu que fa que el previ a la cursa, la cursa i el post cursa sigui del tot terapèutic tant a nivell físic i emocional (tot i no necessitar teràpia,eeeeh).
Per l'experiència viscuda, al punt de sortida vàrem estar ben aviat, ben bé una hora abans, per poder agafar el dorsal sense cues i poder anar amb calma. Després d'un escalfament de rodatge "cochinero" em vaig col.locar a segona línia per poder iniciar la cursa sense sorpreses ni entrebancs.
Tot estava a punt menys el circuit, que per unes coses o altres no estava cobert degudament. Això va fer que la sortida es retardés una 20'.
Un cop tothom al seu lloc però, al toc de xiulet, literalment parlant, vàrem iniciar la cursa. 
En els primers moments de la cursa vaig regular i vaig poder situar-me en unes posicions còmodes, sense voler anar més endavant del que era capaç físicament. Mentre anaven passant els kms, aquests feien que tothom es posicionés al seu lloc, essent el meu a un segon grup de corredors no gaire definit.
A partir de l'equador de la prova, tant les posicions inicials com la meva estaven definides de forma clara ja que eren força disperses. Tot i això a la segona meitat del recorregut vaig poder avançar a dos corredors que van intentar mantenir el ritme del "grup" capdavanter.
Al final de la cursa, els 2 últims kms, va ser el més complicat, però no agònics, ja que el ritme ja començava a passar factura. Tot i la duresa d'aquest últim sector el ritme va continuar alt i el final va ser relativament còmode i controlat ja que la diferència entre uns corredors i altres va permetre un marge de relaxació.
Al final, una marca de 36'22" satisfà un matí familiar.

dissabte, 10 de setembre del 2011

més Banyoles i ...

Passada la transició, llarga però ràpida i fent una resituació de la cursa vaig poder intuïr en un primer moment com la natació no va ser del tot bona, normal parò. Els noms que escoltava dels ànims eren d'aquells que normalment sonen quan jo ja estic a la bici pedalejant.
No tot era negatiu, ja que amb qui vaig sortir de l'aigua era una bona companyia, en Lluis Aguilar, per anar en bici i fer caça dels grups davanters. Passats els primers metres va aparèixer una altra bona companyia en bici, que era reflex de la natació lenta que vaig fer, l'Oriol Penyarroya.
Estava salvat! A la primera de canvi però, en Lluis va marxar sol i nosaltres vàrem quedar darrera amb la seva referència llunyana i de caçador de víctimes de grups antecessors.
Tot i això gràcies a l'Oriol, vàrem agafar un bon ritme de creuer i de mica en mica un nombre important de triatletes anaven caien a la nostra regularitat, bé, a la regularitet de l'Oriol, ja que tres intents de col.laborar van durar ben poc.
El ritme era el just per anar just, valgui la rebundància, però no sobrat, però el millor estava per venir, ja que al km 30 el grup d'en Lluis el vàrem tenir visualitzat, al mateix temps que el grup de davant. Així que entre unes coses i altres, un grup per davat i un grup per darrera vàrem fer els últims kms a la recerca del gran grup que s'havia format. Així doncs, just a un km de la transició es va fer caça. No del primer és clar!
La sensació, real, era d'anar just en tot moment, però la posició i situació de la cursa va ser en aquell moment millor del que hem podia imaginar.
La segona transició, intentant trobar el camí cap al punt del box sense perdre's va ser ràpida i ja només quedava sobreviure als 10 km de cursa a peu.
Els 10 kms de Banyoles tot i patir; per no estar en el millor moment de forma es gaudeixen, ja que no tens res important entre mans i l'objectiu; sempre és viure una experiència des d'un atre punt de vista tenint com a objectiu passar's-ho d'allò més bé.
El ritme inicial tot i no ser ràpid va fer que les posicions generals fóssin accaptables, però tot i que de mica en  mica em vaig anar posicionant millor va arribar un moment, km 3 i pico en el que le molèsties de respiració van fer que el ritme hagués de baixar molt, ben bé fins el km 4,5 aprox, on de mica en mica vaig tornar a agafar un ritme de creuer, tot i que més lent de l'inicial.
Entre salutació i ànims dels més pròxims, els gairebé 40' de cursa a peu van ser del tot divertits i especials tant és així que entre ziga-zaga hi havia la possibilitat de fer una mica de broma.
Tot això és el que dona de si un triatló en el que el plantejament inicial és el mateix de sempre, gaudir; però que per circumstànies físiques i de forma l'autoexigència competitiva desapareix fent que el terme gaudir s'engreixi i deixi pas a sensaciuons i experiències que agrada compartir i que es desenvolupen en una atmosfera especial.
Canviant de tema, avuí he ajudat amb 96 km a en Lluís que ha fet 180!
Demà cursa de 10 km, per "matar" el temps i saludar a gent que veig molt de tant en tant.
La setmana que ve, introduim novetats a la preparació física. Si funcionarà no ho se, però que ens ho passarem bé, segur!

dimecres, 7 de setembre del 2011

i Banyoles

Feia setmanes que no hi havia competició de triatló al que estigués apuntat, i el dissabte ens vàrem posar mans a l'obre i vàrem realitzar (en plural, 1000 persones) el triatló de Banyoles, que només pel paratge on es desenvolupa ja val la pena suar i fatigar el cos una mica.
Les expectatives eren les millors que es poden tenir per encarar un esdeveniment com aquest, gaudir i compartir.
Esportivament parlant, a nivell de rendiment no podia exigir ni demanar res de res, ja que el que havia fet fins el moment no eren res més que entrenaments (per dir-ho d'alguna manera) da baixa intensitat, amb un parell d'excepcions, i que feien intuir que no podria exigir-me portar un ritme elevat.
La competició en si va començar fàcil, encara que sembli mentida, i tot el transcurs de la natació va ser d'allò més agradable.
Sense escalfament i sense angoixes, al toc de xiulet vaig començar a nedar, sense cops i sense exhaurir les energies buscant un forat entre la multitud de triatletes pel simple fet que vaig situar-me a l'extrem esquerra la cambra de sortida.
El primer objectiu ja estava assolit, nedar còmode. Poques vegades he nedat tant a gust en un triatló snese cops i 100% al meu ritme. Sabent que estava totalment desplaçat del grup el meu objectiu de llavors era nedar recte cap a la  primera boia. Les circumstàncies van permetre no forçar el ritme, marca-lo jo i intentar mantenir una natació correcte.
Passats els minuts de natació, el desenvolupament de la natació seguia essent el mateix, anar al meu ritme (lent) nedar a gust i tenir les referències ben clares. En el moment d'arribar a la primera boia el grup estava estirat i la meva trajectòria la vaig mantenir quelcom diferent a la de la multitud, així que la dinàmica de la meva natació seguia essent la mateixa.
A la 3a. boia, la del gir, les coses ja van canviar, no pel fet de trobar-me incòmode, sinó per la manca d'entrenament i de ritme competició, fent que el sector es fes llarg. De totes maneres l'objectiu parcial estava assolit i això implicava satisfacció i al mateix temps tranquil-litat.
A partir de la transició la cosa ja va canviar ...

dilluns, 5 de setembre del 2011

Banyoles


Banyoles va ser una triatló diferent als últims triatlons que havia realitzat. Diferents motius han fet que sigui així. Però el més important va ser un bon triatló en el que es va gaudir una bona estona.
El resultat va ser el previsible, tot i que vaig tenir sensacions i elements interns que van fer perdre segons que haurien millorat en algunes posicions la classificació final. 
En el següent faré missatge la crònica.