dimecres, 29 de setembre del 2010

vaga general no, vagància

Avuí dia de la vaga general per a molta gent. Per part meva dia de vagància, esportivament parlant, ja que l'unic exercici que he fet ha estat de "coco". Senyal que el cos i la ment esportiva va demanant una mica de descans.
Aquest cap de setmana però, tot i no estar al 100 %, intentarem fer alguna cosa de profit. a veure com surt.

dimarts, 28 de setembre del 2010

menys temps

Final de temporada, les competicions (triatlons) que queden ja són "curtes", el temps l'hem de dedicar a altres prioritats de desenvolupament intel.lectual...
Tot va en la mateixa direcció, és a dir, cap a escurçar el temps que dedico als entrenaments (hi ha qui ho agraeix), fet que el cos i la ment ho agraeix.
Aquesta reducció arribarà al màxim un cop finalitzada la temporada tot just passi pel pont d'arribada del triatló de Barcelona, fins llavors però, els entrenaments seran curts, curts i curts.

diumenge, 26 de setembre del 2010

ni l'una ni l'altra

Ni Salou ni al final la travessia.
Aquests dies solidaritzant-nos amb el temps (per la varietat de temperatures i situacions meteorològiques) ara decideixo si, ara decideixo no. En definitiva, que per diferents motius, més i menys justificables, no he anat ni a la travessia.
Això si, ja he fet l'entrenament de natació, en piscina és clar.
El final d'aquesta temporada tan llarga està resultant una mica irregular. Vaig sobre la marxa i sense ser molt escrupulós amb els entrenaments i com s'ha pogut comprovar, tampoc ho sóc amb les competicions.
Ha d'haver moments per tot, no?

divendres, 24 de setembre del 2010

Salou descartat

Salou descartat, ja que la balança s'ha decantat cap a un descans de carretera i logística.
A canvi, si les gestions s'han realitzat a temps i no hi ha hagut problemes participaré a la Travessia nedant al Port de Barcelona (3000m), que implica menys esforç logístic i m'espavilarà a nivell de natació, que és el que necessito.
Tant dimecres com dijous la regularitat en els entrenaments ha tornat, tot i que de forma molt planera, ja va bé a aquestes alçades de la temporada, fet que m'ha fet recordar que porto una temporada força completa i que ja he realitzat el gruix important de competicions, tant per quantitat com per importància. Per tant, ara només queda mantenir una dins del possible el ritme i gaudir dels triatlons marcats sense buscar res més que l'esmentat.

dimarts, 21 de setembre del 2010

2 dies

Dos dies són els que porto sense entrenar.
Encara que sembli mentida, després dels 115 km del diumenge per la N-II el meu únic desgast ha estat mental.
Aquests dos dies han estat per intentar engrescar i lubricar les conexions entre les poques neurones que em queden; per estudiar una mica i encarar amb il.lusió un nou projecte que tinc entre mans.
Això si, després d'una càrrega ve el descans, per tant, demà ja toca treball físic i descans mental.
Pel que fa al triatló de Salou, encara estic dubtós de realitzar-lo o no, ja veurem.
En funció de les ganes i la disponibilitat de "gastar" temps i diners per baixar fins a les terres tarragonines per gaudir d'una hora de competició.

dilluns, 20 de setembre del 2010

triatló?

El dissabte es presentava un triatló interessant, tant per la natació en aigües cristal.lines com en la bici per ser un circuit dur i atractiu.
Però ...
La pluja d'aquests últims dies va fer que l'aigua fós d'allò més tèrbola i el circuit de bici quedés "perillós" per la realització d'una competició.
Així doncs, tot i mantenir el cobrament desorvitat de 45 euros, si si, 45 euros, vàrem fer els sectors de natació i de córrer.
Esportivament parlant de la natació no diré gaire ja que ja de bon principi no vaig estar a l'altura. Pel que fa al córrer, el 10 kms va ser còmodes, regulant i mantenint un ritme alt sense patir en excés.
Al final una 8a. posició amb una cursa de menys d'una hora, amb uns avituallaments i suport logístic limitat, amb els obsequis de sempre (la samarreta d'estar per casa) i amb 45 euros menys a les butxaques dels corredors.
Pensant-ho fredament és "molt fort".
El pitjor de tot és que, jo el primer, estem disposats a pagar-ho, pel simple fet que ens agrada el que fem, no pel que rebem a canvi.

dimecres, 15 de setembre del 2010

fotos de Poble Nou

Vet aqui algunes fotos per que quedi constància.

dilluns, 13 de setembre del 2010

cursa atlètica del Poble Nou: 35'45"

Diumenge, un diumenge com qualsevol altre. Però, el despertados fa la seva funció ben aviat per poder esmorzar amb calma i tot seguit preparar les coses per anar a fer una cursa d'aquelles que agrada fer pel simple fet que es du a terme per llocs coneguts, ja sigui per temes familiars, de treball o d'amistats.
La cursa en si era el de menys, ja que l'objectiu era fer un entrenament de ritme de calitat, però no ens enganyem, una cursa és una cursa.
La motivació era present, el dia acompanyava, les cames però, entre la parada obligada per les seqüeles de Pulpí i el corresponent reinici dels entrenaments de córrer i els 115 km de bici a ritme del dissabte estaven una mica, bastant, tocadetes i sobre tot molt lentes.
Fet un calentament potser massa curt, va sonar el xiulet de sortida, moment en que ja de bon inici es va fer un grupet capdavanter.
El millor de tot es que jo formava part d'aquest grup, no per sortir ràpid, sinò pel fet que el ritme inicial era cómode.
De mica en mica el ritme es va accelerar i les unitats anaven caient, fins que una d'aquestes unitats vaig ser jo.
Era al voltant del km 5 i només quedaven 4 corredors per davant meu, caram! era el que em passava pel cap.
L'objectiu llavors era no baixar el ritme i intentar agafar els corredors que anaven just per davant meu amb l'esperança que no poguessin mantenir el ritme i "pinxessin".
Al final la preocupació era que no m'agafessin a mi, i ben just va anar, però al final vaig mantenir un ritme acceptable i la posició final, 5è, va fer que tinguès copa de 2n de la categoria i un bon regust de cursa i d'entrenament.

divendres, 10 de setembre del 2010

tornem

Aquesta setmana, després d'una setmana d'inactivitat pel que fa al córrer i tocar molt poc l'aigua i la bici tornem de mica en mica a la "normalitat".
Tot i ser una setmana de pocs entrenaments, aquests han servit per tornar a agafar una mica la dinàmica del doble entrenament.
L'objectiu és poder realitzar el que queda de calendari intentant viure una mica de renta de la forma física assolida aquesta temporada, això si, sense deixar d'entrenar.
El següent triatló si tot va bé serà el de Tossa, per posteriorment fer tot el que marca el calendari català.
Aquest cap de setmana, diumenge, Cursa de Poble Nou, 10 km per anar agafant una mica de ritme.

diumenge, 5 de setembre del 2010

7 dies

7 dies són els dies que porto sense córrer a peu.
El motiu: Les ferides dels peus, una cosa que sembla que sigui poca cosa s'engrandeix en funció de la localització, i en aquest cas, s'ha engrandit bastant.
A veure si a partir de demà ja puc fer alguna cosa sense patir per les ferides.

divendres, 3 de setembre del 2010

sense Banyoles

Aquest cap de setmana es fa el Triatló de Catalunya (Banyoles) un dels triatlons que sempre més m'han agradat i més agradables són de fer.
Tot i tenir moltíssimes ganes de competir-la, però moltes eeeeh, escoltant la part racional de la meva personalitat (que és molt limitada) he decidit, amb molta pena no fer-la.
El motiu: Les condicions físiques, que no són les òptimes, ja que encara em duren les seqüeles de les ferides i traumatismes als peus de Pulpí.

dijous, 2 de setembre del 2010

natació

La natació, ara que he tingut temps per pensar en fred com va anar tot, puc considerar que va ser una de les natacions més incòmodes que he fet mai.
L'explicació és ben senzilla ja que a la prova tot i que la participació no és molt nombrosa, el nivell és força similar entre els participants i jo, en aquest cas estic en el gruix, en el "mogollón".
A més a més, cal especificar la poca habilitat que vaig tenir a l'hora de decidir on em col.locaba, ja que a diferència del que acostumo a fer en totes les competicions, vaig decidir col.locar-me al ben mig de la línia de sortida, a segona fila és clar, com em tocava segons rànquing i càstig per haver arribat tard a la reunió tècnica.
Així que un cop al lloc i passats a mans del jutge de sortida, va sonar la botzina i, apa, a patir una mica.
L'entrada a l'aigua va ser relativament còmode, tot i que vaig mig ensopegar amb una roca, però tot això, vaig començar a nedar amb ganes i amb les referències ben agafades.
Als primers metres ja no existien referències i la tècnica i la propulsió que intentes guanyar al llarg de mils i mils de metres a la piscina s'esfumen i es transformen en un cúmul de moviments que tenen com a objectiu intentar no enfonsar-se i intentar desplaçar-se mantenint al màxim la posició horitzontal i evitant cops i enfonsaments.
Fins al primer gir, tot i tenir algun moment de respir va ser una lluita constant contra una colla de malalts del triatló (evidentment jo m'hi afegeixo) que tenien el mateix objectiu que jo.
De mica en mica ens anàvem apropant al primer gir que el podria definir com alguna cosa semblant a un infern ple de braços i cames en continu moviment que amb prou feines et deixen treure el cap per respirar.
Passada aquesta "gran" batalla amb més pena que glòria, el següent objectiu va ser el segon gir que tot i arribar-hi amb més calma i amb el grup una mica més estirat va ser igual de complicat que el primer.
El pitjor ja havia passat i ara l'objectiu dels 1000 metres següents era intentar anar agafant el ritme de creuer màxim al que podia mantenir-me.
Finalitzada la primera volta, un cop vaig aixecar-me per fer el gir, vaig veure alguna de les referències que m'havia marcat (en Cisco Juàrez i en Sergio Garcia). En aquest moment vaig respirar amb una mica més de tranquil.litat ja que tenir-los al costa tot i tenir una molt mala primera volta de natació feia pensar que la cosa no anava tan malament.
La segona volta va ser diferent a la primera, ja que el ritme va ser molt més còmode i ràpid, evidentment, i de mica en mica vaig poder anar trobant bones sensacions. Aquest fet va fer que de mica en mica, parlo de sensacions i des del meu punt de vista, vaig anar avançant algun triatleta i vaig aconseguir sortir de l'aigua millor del que havia sortit a la primera volta.
De camí cap a boxes, ja era conscient que havia fet una natació regular, però que m'havia permès sortir en un grup ampli per poder anar més o menys a gust a la bici.
Les referències que tenia encara estaven controlades.
Un cosa que em va estimular d'allò més bé va ser el fet d'arribar a boxes i veure una bona colla de bici penjades als boxes, senyal que s'havia complert uns dels objectius parcial més importants de la competició.
Fins aquí to va anar força bé, però ...