De bon matí ja hem iniciat un bon entrenament de bici, juntament amb en Lluísí. Una sortida còmode i fàcil, però llarga.
En Lluís s'ha quedat a Sant Celoni i jo he seguit fins al punt d'origen, fent alguna volteta més per no baixar de les 5 hores totals sobre la bici.
Al final entre unes coses i altres han sortit 5 horetes i 10 minutets, fent 150 kms molt còmodes i amb la sensació, un cop finalitzat l'entrenament d'estar sencer.
Aquesta tarda toca una mica de piscina i relax al gim.
Buf, com si m'hi dediqués professionalment. No és el cas, evidentment, però de ben segur que el premi i satisfacció que en trec és més alt que no pas el que es pugui treure a nivell econòmic.
Demà, com la setmana passada toca competir, més que res per prendre'm-ho com a entrenament exigent, ja que entre setmana, pel que fa als ritmes, no m'exprimeixo gaire.
Mataró, a diferència de Lloret, és un triatló amb una notòria participació, ja sigui de triatletes federats com de no federats, per tant, les posicions que hi assoliré no seran ni de bon tros semblants a les del diumenge anterior.
Una cosa si que serà igual, la competició passa a segon terme per deixar pas a la diversió i a la satisfacció de poder compartir moments d'intensitat emocional.
Apa doncs, aquest diumenge, a gaudir de l'esport, sobre tot amb tothom qui sempre t'acompanya ja sigui presencialment o moralment.