dilluns, 18 de gener del 2010

un toc de positivisme

El diumenge, tot i anar curt de córrer durant aquests últims dies, vaig anar a Blanes a consumir kms a la cursa de Mar i Murtra (que aconsello a tot el que vulgui fer una cursa diferent a les de ruta).
El matí, sense ploure, cosa extranya aquests últims dies, amb una mica de fresca, parò no com fa dos anys i sense aire, es presentava amb bones sensacions, més que res per que tenia les cames d'allò més fresques de córrer poc, tot i fer el dia anterior uns 75 kms en bici en companyia d'en Lluis.
Ja de bon inici vaig intentar fer cas a la "testa" i anar amb calma, fet que vaig conseguir, tot i que els primers 8 kms els vaig fer igual de ràpids que a la sant silvestre del Masnou (30'30"). Tot i aquesta dada numèrica, les sensacoions eren prou bones, i era conscient de que no anava al 100%.
Al km 10 el crono en va marcar 38'30" (si no recordo malament), això si, la muntanya i la pujada ja havia començat.
Els kms centrals de la cursa son els més espectaculars i també els més durs, ja que els camins s'enfiles entre el bosc i fan que les passes s'escursin i s'alenteixin, al contrari del ritme cardiovascular que s'accel.lera vulguis o no.
El pitjor però estava per venir, com a mínim per mi. La baixada és tan forta com la pujada i muscularment es pateix molt, i més si no es te una bona tècnica, com és el meu cas.
Això si, encara retinc en memòria els últims 4 kms, plans, on les cames recuperaven les sensacions i el ritme, anant aproximadament a 3'45".
Tot i el temps final 1 h 19' 35" (tres minuts més que fa dos anys) les sensacions han estat bones i el toc de positivisme és present.
En finalitzar una bona dutxa i estiraments.
El millor i/o pitjor d'una cursa així en les meves condicions físiques actuals (poc entrenat referent a la cursa a peu) són les conseqüències físiques de l'esforç realitzat, és a dir: 3/4 dies amb els quàdriceps ben carregats.
Però ... mereix la pena.