divendres, 27 de febrer del 2009

a dos dies

A dos dies de la Marató (gran cita esportiva i personal) encara sorgeixen grans dubtes de l'estat de forma en que un es troba, de les condicions físiques en les que ens trobem i també puc afegir l'estat anímic resultat de les dues variables anteriors.
Els entrenaments de la setmana han anat prou bé, ja que el diumenge vaig complir amb les dues hores previstes, fent 4 canvis de 15' a ritme anant a 3'45" aproximdament. El dilluns vaig rodar 40' trote suau i vaig ralitzar la sessió de gim i 2000 m de natació per després passar pel massatgista. El dimarts vaig afluixar només fent 2000 m de natació. El dimecres, últim entrenament "fort" abans de la Marató consistent en 70' de trote fent 4 kms a 3'40"-35" (massa fort potser?), després 2000 de natació. Ahir dijous 40' de trote i 2000 m de natació amb sessió suau de massatgista. Avui, per la tarda i ja amb el dorsalentre les mans, de 40' a 60' trote cómode amb sessió d'estiraments profunda (com tota la setmana) i 2000 de natació. Demà 20' de trote cómode, quatre piscinetes i a descansar.
Físicament, en aquestes dues setmanes predecessores m'han sortit dues molèsties, una d'elles més preocupant, la del tendó d'aquiles (tormell). He anat realitzant els entrenaments de forma normal tot i que les molèsties les he tingut en tot moment, nomès vull pensar que podré realitzar l'objectiu marcat tot i tenir alguna cosa al peu. La segona molèstia més val no comentar-la per no dona-li massa importància ja que no m'impedeix anar a un bon ritme.
Respecte els entrenaments, he realitzat el 95% del plantejat, fent més kms que fa dos anys (2 h 45' 46") i millors marques personals en mitja. Tot indica que podré assolir el sub 2 h 45' 00". Tot i això hem falten referències de temps ja que aquest any he canviat la metodologia de treball i he treballat en especial a sensacions, prescindint molt del ritme al km.
Psicològicament, aquestes variables comentades em condicionen sense tenir la certesa del 100% d'estar preparat per fer una bona cursa (cosa normal i sentiment extès en la majoria de participants amb certa ambició, suposo).
Val a dir que aquesta setmana he pogut descansar i faig fron a la marató amb molta il.lusió i amb ganes de gaudir-la al màxim.
També remarcaré que he estat capaç de mantenir una regularitat de descans i d'àpats que no havia mantingut amb gaire fidelitat anys anteriors, fet que em reforça positivament.